Xavier Florencio
“Avui en dia els ciclistes estan més enfocats a competir”
Va néixer a Tarragona i fa 11 anys que resideix al país. Té dos títols, un com a director nacional i l’altre com a director esportiu de la Unió Ciclista Internacional. Actualment és director de l’equip protour ciclista Bahrain Victorious.
Xavier Florencio, exciclista professional
Per què va començar en el món del ciclisme?
Gràcies a la família, sobretot al meu pare, que era ciclista professional. Vaig iniciar-me en la competició perquè m’agradava i tenia el meu pare com a referent.
Quan va iniciar-se com a ciclista professional?
Vaig debutar en les files de l’equip ONCE-Eroski l’any 2000 en la Volta a Galícia.
Com va anar la seva etapa com a ciclista?
Molt millor del que pensava quan somiava ser ciclista professional. Poder viure d’un esport que és la teva passió és una recompensa personal i familiar.
Com era l’afició al ciclisme en aquella època?
Molt més familiar. Vaig tenir la sort de fer-ho amb amics, com pot ser el Joaquim Rodríguez, conegut com a Purito. Quan anava a competir era com si marxés de colònies. Era un esport molt sa, d’amics i amb molt respecte.
I ara?
Avui en dia professionalment ha canviat, és més professional i tots els ciclistes estan més enfocats a competir i obtenir resultats.
Quin premi recorda amb més estima?
La més important va ser la Clàssica de Sant Sebastià el 2006. És la que va fer que fes un salt internacional i tot just venia d’una lesió molt greu, que era l’aixafament d’una clavícula.
A quina edat es va retirar i per què?
Als 33 anys per una lesió. Els dos últims anys no acabava de rendir com entrenava i després de moltes proves van veure que tenia l’artèria ilíaca esquerra obstruïda.
Com va arribar al càrrec de director de l’equip Bahrain Victorious?
Quasi de rebot, perquè el 2019 l’equip Katusha va tancar. Llavors vaig començar a trucar a diversos equips per veure si necessitaven director, però els equips estaven plens. I fa quatre anys em van trucar de Bahrain Victorious.
Què és el que més li agrada de dirigir l’equip?
Normalment, on em sento més còmode és com a segon director. Vaig a les fugues i també m’agrada fer la part de logística, planificar-ho tot i fer les gestions.
Quin consell donaria a algú que està pensant a traçar una meta esportiva professional?
Que gaudeixin del moment i dels sacrificis que han de fer per arribar a assolir els seus objectius.