“És important escoltar el dol i les emocions”

Què l’ha portat a estudiar psicologia?

La vida s’em va empassar i em va llançar. Així ho vaig viure i va arribar un moment que vaig sentir que necessitava fer alguna cosa.

Què li va passar?

La meva primera filla de set anys es va morir inesperadament d’una malaltia a la sang (púrpura trombocitopènica hepàtica aguda). Se’m va trencar la vida.

Com ho va superar?

Escrivia molts diaris amb les meves emocions i d’altres que elegia amb molta cura els hi escrivia a ella, eren cartes, contes, històries i records. També passava molt temps al cementiri i el guarnia constantment com un lloc especial, amb colors, flors i adorns dels seus colors preferits.

Què va aprendre d’aquells anys tan negres?

Que l’ésser humà té una gran capacitat de superació i supervivència. I que és important escoltar el dol i les emocions, i integrar i enfrontar les situacions que ens passin a la vida.

Llavors ja va decidir ajudar als altres amb la seva història?

En realitat, no. Vaig estar deu anys tirant endavant i creient que ho tenia tot controlat, quan no era així. Fins que una altra vegada la vida em va tornar a colpejar molt fort.

Què va succeir?

Vaig caure malalta i sentia que ja no podia donar més físicament. Llavors vaig començar a pensar més en mi i vaig començar a treballar tota la part emocional.

I quan va decidir fer el pas per ajudar la gent?

Doncs recentment, quan estava acabant la teràpia gestalt, una teràpia psicològica que parteix d’una concepció de l’ésser humà i les seves necessitats des d’un pensament humanista. Aquesta teràpia m’ha permès escriure el meu testimoni i transformar la meva ferida.

Creu que el seu llibre ‘Yo soy. Tú eres: el valor de ser uno mismo’ ajudarà altres persones a superar els seus problemes?

Sense dubte, comparteixo reflexions i eines que he après al llarg de la meva trajectòria per poder viure la vida tal com és, per poder avançar. En aquest llibre explico la meva història, mostro la meva ferida i com m’ho vaig fer per curar-la.

Es pot vèncer qualsevol situació? Com?

Sí, crec que és un treball constant. Basant-me en la meva situació, hi ha molt trauma i porta molta feina. Per superar un problema s’hi ha de posar molta consciència i amb paciència i amor es pot anar progressant i sanant.