“El teatre m’ha donat el millor de la vida però també el pitjor”

Per què va decidir ser actor?

Aquesta decisió no sé si la vaig prendre mai o ho he sigut tota la vida. No tinc la sensació que mai digués: “Vull fer això”, va ser un procés natural.

De petit feia classes de teatre?

No, perquè a la Seu d’Urgell no hi havia l’opció de fer-ne. Quan vaig fer 14 anys el Pere Tomàs, el Joan Hernández i el Jordi Llop ja van començar a fer uns quants tallers de teatre i va ser quan vaig començar a formar-me i m’hi vaig enganxar. Amb 17 anys seguia a la Seu i també em formava a Andorra i amb 18 ja vaig marxar a estudiar a Barcelona.

En algun moment va pensar a dedicar-se a una altra cosa?

L’únic moment en què em va passar pel cap deixar aquesta línia artística va ser quan vaig estar a Barcelona estudiant al Col·legi de Teatre.

Per què?

Va ser un xoc molt dur i vaig adonar-me que el que m’oferia el món teatral a Barcelona no era el que m’esperava i tampoc el que volia a la meva vida.

Què és el que no li agradava?

Hi ha una part de valors que no comparteixo que és vendre’s. M’agrada molt treballar i poder ajudar les persones a través de l’art, però no m’interessava gens tota la parafernàlia per aconseguir una feina, i ho vaig passar molt malament per això. No volia viure a Barcelona, però al mateix temps veia que era l’única forma de treballar, va ser un xoc vital bastant important.

Què és per a vostè el teatre?

És una eina per viure, al final en aquest món on estem ara de les noves tecnologies d’alguna manera no vivim i crec que el teatre és dels pocs racons on encara és veritat el que hi passa. I sobretot, no tant a sobre de l’escenari, sinó en les sessions amb grups diversos que et permeten explorar, conèixer-se a un mateix i a la resta. El teatre ho és tot, m’ha donat les millors coses de la vida, però també les pitjors, ja que l’any passat vaig passar per una depressió.

Què li va passar?

No vaig saber gestionar la feina, estava tot el dia pensant en el teatre i va haver-hi un moment en el qual l’exigència pròpia i la responsabilitat eren tan grans que no em permetien desconnectar de la feina en cap moment.

Cap a on vol enfocar el nou equip de l’Escena Nacional?

Nosaltres tenim molt clar que ha de tenir un caire social perquè és el que ens interessa i el que volem. Ara mateix, amb la crisi de valors que hi ha en l’àmbit social, la Jocand ha de tractar aquests temes directament, temes relacionats amb el benestar i la salut mental dels joves.