“La gimnàstica encara es considera de noies”

Com comença amb la gimnàstica?

Als 12 anys. Em van dir d’entrar en un club, i vaig fer Campionats d’Andalusia i d’Espanya. Vaig ser dels primers nois a competir a Espanya.

No li va anar malament.

Vaig ser quatre cops subcampió d’Andalusia i també vuitè d’Espanya.

Van ser fàcils, aquells inicis?

No, perquè la gimnàstica encara es considera de noies. De fet, és l’únic esport olímpic on no poden competir els nois, així que seguim lluitant. A més, en el seu moment la meva família tampoc va acceptar-ho, però ara em donen tot el suport.

La societat ha evolucionat?

Sí, però encara queda feina per fer. Aquí a Andorra, almenys, sempre han estat molt oberts en aquest aspecte.

Com arriba a Andorra?

Per amor. Un cop aquí vaig contactar amb un club per dir-los que volia fer gimnàstica. No hi havia nois de la meva edat, i havia de competir sol.

Però arriba un dia en què ho ha de deixar.

El 2016 vaig haver de retirar-me de l’alta competició perquè vaig trencar-me el tendó d’Aquil·les i vaig tenir lupus. A Andorra sempre he fet coses, però sí que vaig haver d’allunyar-me de l’alt nivell.

Entrena un temps en altres clubs, i decideix fundar el seu. Va ser fàcil?

Ha estat difícil perquè a l’altre club tenia a les meves gimnastes, i en certa manera volia desconnectar.

Però va tirar endavant.

Una mare hi va insistir, i vaig continuar. Vaig intentar-ho a diverses parròquies, perquè aquí a Andorra et trepitgen per tot arreu, però a Andorra la Vella van acollir-me molt bé.

Està anant bé?

Vam començar amb dues nenes, i ara en tenim 19. Entrenem al British College, que ens ha acollit molt bé, però no podem entrenar del tot bé perquè no és gaire alt, i estem intentant traslladar-nos a alguna altra instal·lació de la parròquia.

Haver estat professional dona seguretat a les gimnastes?

Sí, m’ha ajudat molt, i també el fet que aquí m’han conegut molt. A moltes famílies encara els costa fer el canvi, però moltes ja m’han dit que ho faran i que volen venir.

Què és el més gratificant?

Veure l’evolució d’una gimnasta que va començar amb mi ha arribat al Campionat d’Espanya.

Quins objectius de futur té?

Una millor instal·lació, tenir més gent i intentar que facin resultats com els de Berta Miquel.