Irene González, Artista
“M’agrada dibuixar i em sento còmoda amb la tècnica seca”
Va néixer a Màlaga, però des del 2015 viu i treballa a Madrid. Va cursar carrera universitària de Belles Arts i va fer un màster de dibuix. La mostra ‘La resta és memòria’ estarà exposada fins al 24 de maig a la galeria Untitled Art Contemporani.
Irene González
Quan va començar el seu interès per l’art?
A casa meva l’art era un tema principal quant a conversacions i interessos. El pare és músic i l’art sempre ha estat present. De manera més focalitzada durant la primera adolescència, quan ja pensava què volia fer en un futur.
Sempre va tenir clar que volia estudiar alguna cosa relacionada amb l’art?
Sí, quan va arribar el moment de prendre la decisió, més o menys als 15 anys, ja dibuixava molt i sempre ho vaig tenir clar.
Com és el seu procés de creació?
Treballo a partir d’un arxiu d’imatges que vaig col·leccionant de forma constant i jugo amb elles mitjançant el collage. Posteriorment, les retallo i les combino com a fase prèvia al dibuix. Tot això a partir de temes que m’interessen i que són recurrents en les meves obres.
Com ara quins?
La figura i la seva desaparició, la llum que la revela i l’oculta, la llum també com a única protagonista i el paisatge suggerit.
D’on extreu les imatges?
De qualsevol lloc, internet, rètols que veig pel carrer, etc.
Amb quina tècnica ha fet ‘La resta és memòria’?
Bàsicament, faig dibuixos i la tècnica que faig servir és el conté, que és com un carbonet però més gras. També utilitzo grafit en pols.
Per què aquesta tècnica?
Sempre he sentit afinitat pel dibuix i em sento còmoda amb la tècnica seca. El dibuix ha estat sempre el meu punt fort i m’agrada treballar sobre paper i la qualitat que tenen els diferents papers.
Aconsegueix algun efecte amb aquest mètode?
Sí, aconsegueixo un efecte de granulat de fotografia analògica, un tipus d’acabat que m’ha agradat sempre.
Quins colors marquen la seva col·lecció?
La major part del meu treball és en blanc i negre.
Per què?
Una influència gran i important per a mi és el cinema clàssic. La fotografia de la qual parteixo també, en el meu treball anterior moltes vegades partia de fotografia antiga i alguna cosa del que estic fent ara, també.
I l’interès pel cinema clàssic d’on li ve?
Doncs a casa meva hem vist molt cinema clàssic des que era petita. I finalment és una cosa que he continuat amb la meva feina. Directors com Tarkovski, Bergman, Ozu, Bresson i Truffaut són grans influències estètiques.