“El públic s’ha de fixar en la roba i no en qui la porta”

En què consisteix l’activitat de demà?

És una sessió introductòria sobre com començar en el món del modelatge: com presentar-se a un càsting, com preparar el book de fotos per a una agència, com caminar o com posar davant una càmera, entre d’altres qüestions.

No cal cap experiència prèvia?

De cap manera, perquè de fet explicaré les nocions més bàsiques. Si després del taller hi ha algú interessat a continuar, té l’opció d’apuntar-se a les meves classes.

Ser model és sinònim de bellesa?

En realitat, no. Quan parles amb l’organització d’una gran desfilada de moda, el que busquen habitualment són noies primes i molt altes, de mínim 1,75. Ser més o menys guapa, perquè el que és clau és saber portar bé la roba. És clar que quan parlem de certàmens de bellesa, la cosa ja canvia.

I en el cas dels nois?

Exactament el mateix. En els esdeveniments d’alta costura ja es descarten automàticament els models massa musculats. Això no vol dir que no serveixin per a altres tipus de desfilades.

El que importa és ressaltar la roba.

Sí, i per això quan desfiles has de caminar de la manera més simple possible, i amb el rostre inexpressiu. El públic s’ha de concentrar en les peces i no en qui les porta.

La primesa extrema com a model estètic ja ha quedat enrere?

Lamentablement, aquesta mentalitat continua imperant en moltes agències de models, sobretot en les que tenen més tradició. Si tens una talla 38 i fas menys d’1,75, ja no els serveixes. I una altra cosa que tampoc toleren les agències de tota la vida són els tatuatges.

Tal com ho explica, sembla que vulgui descoratjar la gent que vol dedicar-s’hi.

Bé, estem parlant d’exigències per part de cases molt concretes i molt prestigioses. Però després la realitat és molt diferent. Una noia pot adreçar-se a una agència sense ser especialment alta però sí fotogènica, i ser ideal com a model fotogràfica. I una altra pot complir amb tots els requisits per ser model de passarel·la i no transmetre res davant la càmera.

A Andorra és possible professionalitzar-se?

És molt complicat, i jo personalment m’ho prenc més com un hobby que com una professió. Pràcticament, soc l’única que organitza desfilades al país, i quan ho fa algú altre és amb models de fora. De tant en tant es pot treballar com a model de publicitat, però poc més.