Anne Lesaffre, Escriptora
“Ens van educar amb els ideals de Rousseau i Montessori”
Originària d’una família industrial del nord de França, va viure a Barcelona durant 25 anys, cocreant i codirigint una galeria d’art. Ara viu a la Provença, on es dedica a escriure. Demà presenta el llibre 15 – Comptez-vous! a la llibreria Moby Dick a les 19.30.
Anne Lesaffre
Per què va decidir escriure el llibre?
Vaig pensar que era important transmetre aquesta història bastant fora de les normes habituals. Aquesta història extraordinària dels descendents.
En què es basa la història?
És la història d’una família de 15 fills que viuen en l’època de postguerra de la Segona Guerra Mundial i amb una educació molt especial.
Per què?
Cap dels 15 germans vam anar a l’escola, tota l’educació es feia a casa basada en les idees de Jean-Jacques Rousseau i Maria Montessori. A l’educació hi havia una gran paradoxa entre una immensa llibertat, ja que ens podíem quedar tres dies en una cabana, però d’altra banda havíem de fer sempre el que el pare ens deia.
Per què es van basar en els ideals de Rousseau i Montessori?
No volien que ens influenciéssim pels amics i la societat, consideraven que ens pervertirien.
La guerra té un paper important en aquesta història.
Sí, la de 1914, Primera Guerra Mundial; la de 1940, Segona Guerra Mundial, i la d’Algèria. El que he escrit són testimonis dels que ho han viscut: els avis la de 14, els pares i oncles a la Resistència la del 40 i quatre germans meus a la d’Algèria.
Això va influir en la vostra educació?
Totalment, la guerra va tenir molta influència en l’educació de tots els germans i he hagut de remuntar-me en el temps per explicar-ho.
Com va ser arribar a l’institut després d’haver estat sempre a casa?
Doncs molt xocant, els nens et demanaven de quina escola venies i tu havies de contestar que de casa i no ho entenien, com és normal. Tinc germans que feien de tot per passar desapercebuts i n’hi havia d’altres que ens posàvem al costat del líder per si ens havien de defensar.
Vostè se’n va sortir bé?
Sí, la veritat, al principi era difícil, però ràpidament m’hi vaig adaptar.
Els vostres pares us tractaven a tots igual?
No. El meu pare era molt masclista, i la meva mare, sotmesa. Les meves germanes i jo teníem menys llibertat i ens havíem d’ocupar de la casa. Els meus germans s’ocupaven dels animals perquè volien que aprenguessin a tenir contacte amb la natura.
Com és estar rodejada de 14 germans?
Per una banda, és una cosa meravellosa i molt enriquidora, perquè hi ha vitalitat. D’altra banda, hi ha un tema de dificultat quant a trobar el teu lloc.