“Sergi Mingote era molt positiu i un apassionat de la natura”

De qui va ser la idea de fer el documental ‘Sergi Mingote K2 Hivernal’?

Era el càmera del Sergi Mingote des de feia més de 25 anys. No vaig poder anar a l’expedició del K2, però sí que estava fent el documental i després de l’accident es van recuperar totes les targetes i la família del Sergi em va demanar que acabés el documental perquè van pensar que és el que ell hauria volgut.

Què li va passar a Sergi Mingote?

El 2021 va morir escalant la muntanya del K2 després de patir una caiguda.

Com va ser el procés de creació?

Llarg. M’ha portat molts dies i mesos en els quals no sabia com fer-ho, estava bloquejat. Finalment, em va sortir l’estructura del documental i el vaig poder realitzar.

Llarg perquè estaves trist, oi?

Perquè he fet el documental d’un amic que ha perdut la vida. No podia concentrar-me i cada cop que el sentia als vídeos m’enfonsava.

Què s’explica al documental?

Es veu tot el que passa en l’expedició del Sergi Mingote al K2, la segona muntanya més alta del món (8.611 metres). Ell va gravar tota l’expedició i en el documental s’enfoca la cara familiar perquè és com ells ho havien dissenyat. A les imatges es veu molta companyonia, com mengen i com estan a les tendes de campanya.

Com era Mingote?

Li agradava somiar en gran i gaudir de la muntanya i tot el que és l’aventura. Era una persona feliç i el que feia bromes durant les expedicions. Era molt positiu i un apassionat de la natura.

Com es van conèixer amb Sergi Mingote?

Estava a la televisió local i a l’inici em va portar unes imatges que eren un desastre. Jo li vaig ensenyar tota la part de càmera i ell a mi el món de l’alpinisme, ens retroalimentàvem. Mingote es va acabar convertint en un bon càmera.

Entenc que va ser dur que marxés després de tants anys d’amistat.

Sí, perquè part de la meva vida era fer expedicions amb ell i rodar, anàvem a l’aventura i coneixíem mons diversos. Des que ell va marxar vaig deixar molt clar que ja no tornaria més a la muntanya.

Com espera la rebuda del documental a Andorra?

Espero que sigui una rebuda en positiu i poder omplir l’Auditori Nacional. Carlos Garranzo, alpinista que estava a l’expedició amb el Sergi, em va comentar que no era un documental fet amb el cap, sinó amb el cor.