“La pintura també és un llengua”

Com i per què es va introduir al món artístic?

Des de molt petita dibuixava, m’agradava i veia la transformació que em provocava a l’hora de dibuixar, que em deslligava de tot i m’anava al meu món personal.

On va estudiar?

Vaig cursar estudis a l’escola Massana de Barcelona i després vaig marxar a Alemanya a l’escola d’art i oficis.

Què va aprendre en aquell viatge?

Vaig descobrir l’autèntica llibertat d’expressió de la persona a través de saber mirar les coses. Les coses com un proverbi africà que diu: les coses que mirem amb els ulls no les veiem, les veiem quan les mirem a través del cor.

I per què la pintura?

És l’instrument amb el qual em sento millor per expressar les emocions, sensacions i idees que em passen pel cap. Ja que la pintura també és un llenguatge.

Quin és el seu procés de creació?

Ara estic immersa completament en la natura perquè visc al camp i això m’inspira. La naturalesa està molt infiltrada dins meu de manera que sempre és el meu referent.

Quina habilitat creu que és essencial per ser artista?

Primer s’ha de tenir molta habilitat manual i després, força creativitat, és molt important i innata en l’ésser humà i s’ha de realitzar a través de la imaginació.

Esforç i pràctica, talent o les dues coses?

Les dues coses. S’ha de tenir pràctica perquè és el dia a dia i el talent és innat i surt de dintre, jo només necessito tenir ganes de pintar, però no sé si tinc talent.

Quin és el seu estil preferit?

N’hi ha molts, però cadascun té la seva època, així que depèn del moment. Vaig començar admirant moltíssim l’expressionisme nòrdic.

Per què?

No sé, em va captivar. També vaig intentar entendre teòricament, que l’entenc, l’abstracció, però a l’hora de posar-la en pràctica no m’hi sento bé, necessito tenir sempre un referent figuratiu.

Què vol transmetre amb l’obra de pintura dins la pintura?

Una pintura no és un concepte, va molt més enllà, és una realitat transformada per l’emoció. Vull intentar experimentar i descobrir aquests llocs sensorials per expressar sensacions que ens són comunes a la majoria. Una obra d’art la pots llegir després de 50 o 100 anys amb el mateix llenguatge que el moment en què l’estàs mirant.