“La llum és vital als quadres perquè els dona forma”

D’on li ve la passió per la fotografia?

Sempre havia tingut una aproximació molt forta a la fotografia, perquè a casa ho havia mamat molt, sobretot fotografia analògica perquè el meu pare havia revelat. Després vaig estudiar un grau de fotografia i en tornar a Andorra vaig treballar amb l’Albert Martín, de Martín Imatge.

I després?

Em vaig adonar que la fotografia se m’havia quedat curta i vaig voler explorar coses més artístiques dintre de l’experimentació fotogràfica. Llavors vaig decidir baixar a Barcelona a estudiar un màster en tècniques antigues i experimentals de la fotografia.

I després d’estudiar això que va fer?

Vaig marxar a Veneçuela amb la meva parella. Allà vaig iniciar-me a provar més registres pictòrics des de la geometria abstracta. En tenir limitacions de materials a nivell de químics em vaig endinsar de ple en la pintura.

I al cap d’un temps va marxar a Madrid?

Vaig passar per diverses ciutats i després em vaig instal·lar a Madrid. Vaig fer un estudi previ a nivell de galeries i sortida artística i vaig veure que hi havia unes bones possibilitats. Llavors vaig agafar un estudi per començar a treballar des de casa.

En què se centra la seva obra?

En l’experimentació amb l’objecte, la llum i el material fotosensible, pinto sobre paper fotosensible.

Per què aquests elements?

La fotografia analògica que es treballa sobre el paper fotosensible em permet tocar uns registres a nivell creacional on puc incorporar aquesta part fotogràfica i també puc tocar tota una sèrie de tècniques experimentals que són més pictòriques.

I la llum?

És vital perquè és la que dona la forma, el color i tot el resultat a l’obra, perquè al final estic treballant amb paper fotosensible i aquesta sensibilitat de la llum és la que em dona el contingut.

Quin és l’estil de la seva obra?

Tinc una línia de poesia visual, totes les obres tenen un contingut bastant metafòric. M’agrada parlar amb elements concrets que em permeten oxigenar la imatge perquè la gent es pugui delectar d’alguna manera més amb les textures que es formen a partir de la fotosensibilització.

Cap a on vol enfocar la seva carrera?

Cap al Tate, el MoMA. Em queda molt per explorar, però la meva obra cada cop és millor perquè cada vegada tinc més registres i eines per treballar.