“Volem promoure encara més l’esport inclusiu”

La pandèmia va fer molt mal al Club de Tir amb Arc d’Encamp.

Vam estar a punt de desaparèixer. Ni més ni menys.

Després de la covid, però, la situació va capgirar-se del tot.

El nombre de persones que participen en les nostres activitats va multiplicar-se per vuit. Som uns vint infants i entre quaranta i cinquanta adults. Hem hagut de comprar molt material!

Què explica aquest interès?

El tir amb arc és un esport que pots practicar sol, al teu ritme, i també en grup, amb la família i els amics. El pot practicar tothom i, quan el proves, t’enganxa de seguida. I és per a totes les edats. De fet, com més gran et fas més bon arquer ets, perquè la pràctica és el secret per millorar. És un esport que no té límits.

Heu fet una aposta molt decidida per l’esport inclusiu. 

La Federació Andorrana d’Esports Adaptats és l’encarregada de promoure l’esport entre les persones amb discapacitat. Nosaltres treballem amb persones que no tenen una capacitat, però que per diverses circumstàncies necessiten un cop de mà. Nens amb autisme o joves i adults que pateixen depressió i ansietat, per exemple.

Com acompanyeu aquestes persones? 

Demanen més atenció. Hi has d’estar més a sobre i ser pacient, però quan veus que milloren i s’ho passen bé és molt gratificant.

Quants arquers amb aquest perfil participen en les activitats del club? 

Sis. Cinc són menors i un té 19 anys.

Preveieu formar els vostres monitors en esport inclusiu? 

Sí, volem posar-nos al dia. Volem promoure encara més l’esport inclusiu. Actualment no hi ha una formació especialitzada en aquesta matèria per a monitors de tir amb arc. Tot i això, mantenim el contacte amb clubs i associacions de Catalunya per intercanviar experiències i organitzar trobades i competicions. El suport del comú d’Encamp, del Govern i de la Federació Andorrana de Tir amb Arc ens ajuda a tirar endavant.

Com va iniciar-se en aquest esport? 

Va ser per casualitat. Fa uns anys baixava sovint a Cambrils. Un dia ho vaig provar i m’hi vaig aficionar.

Em fa l’efecte que aquest esport, com tots, també enganxa perquè és una excusa per trobar-se i fer comunitat.

L’esperit de camaraderia al club és molt bonic. Hi ha molt bon rotllo. Quan es crea aquest ambient ve de gust tirar endavant projectes nous.