“Aquest any la Serenalla busca participació i dinamisme”

Quina ha estat l’evolució de la Serenalla Market?

Ha evolucionat d’una manera estable, ràpida i transversal, perquè és una aposta per un tipus d’activitat social. Estic contenta de veure que l’evolució ha estat seguint el mateix concepte des de l’inici. És un acte de convivència social i un dels pocs actes aquí, a Andorra, on la gent flueix.

Per què creu que és així?

Perquè és un acte a l’aire lliure i en contacte amb la natura, i això és important perquè no estàs encotillat. En el format que he creat hi ha espais relacionals perquè la gent es pugui trobar, relacionar, jugar, prendre quelcom i impartir una xerrada.

Quina imatge transmet aquest acte?

Doncs una de molt potent. Des del moment que el comú de la Massana recolza aquest projecte i l’impulsa, diu molt de la forma d’entendre la importància que dona la parròquia a aquesta convivència. La Massana es desmarca dels objectius socioeconòmics d’altres parròquies, que s’enfoquen més en el turisme i el comerç.

Per què pensa que ho fan?

Per falta d’imaginació. Amb el paisatgisme m’he adonat que som una societat molt conservadora, molt proteccionista i poc arriscada. Llavors, copiem models i anem a allò que és segur.

Com ha treballat el tema d’aquest any de la Serenalla?

Aquest any el joc és el leitmotiv. El que busquem és la participació, la interacció i que sigui dinàmic, no només interessant i sorprenent.

Com ha aconseguit crear l’ambient únic de l’esdeveniment?

Nosaltres volíem un format més similar al market i hi ha una gran feina d’investigació al darrere. Dels diferents esdeveniments valoro els punts forts i febles per adaptar-los a les necessitats.

Té altres projectes?

Tinc projectes nadalencs d’instal·lacions efímeres i fa poc hem acabat la carretera que uneix la Massana amb Sispony.

Li costa trobar projectes per fer?

Costa, perquè costa que els entenguin. Quan expliques un projecte als polítics es queden amb la part que té un rèdit immediat. Hi ha pocs polítics que entenguin la transcendència dels projectes que no es poden mesurar a curt termini.

Quan es va adonar que volia ser paisatgista i per què?

Doncs fa molts anys i va ser perquè hi havia un problema d’escala a la feina. Com a interiorista em vaig adonar que els espais interiors es fusionaven amb els exteriors i que havia d’haver-hi una coherència.