“El ioga em va ajudar a fer les paus amb el meu cos”

Ser model és el que volia?

Era una nena de camp que em vaig criar en un poble d’Àustria corrent pel bosc i anant amb bicicleta. Amb 14 anys sí que vaig entrar en aquesta faceta de voler-me fer alguna foto, però no era la il·lusió de la meva vida. Era molt petita per tenir-ho clar.

I què va passar?

Que em vaig apuntar a un concurs i el vaig guanyar, només tenia 16 anys.

Per què va decidir seguir en aquell món?

Quan vaig guanyar el concurs una part del premi era un contracte que m’obligava a quedar-me un any a Nova York i treballar. Vaig centrar-me en el modelatge, em sortien ofertes de treball molt bones i amb aquella edat és molt difícil dir que no.

Què va significar per a vostè desfilar per a marques com Chanel o Calvin Klein?

Feia molta il·lusió perquè eren esdeveniments molt especials. Però les desfilades eren d’una intensitat màxima.

Què és el que menys li agradava del modelatge?

Que no ho vaig saber encaixar bé en l’àmbit emocional. Em va costar entendre que el meu valor sent tan jove fos la meva cara i el meu cos. Sempre em vaig sentir fora de lloc quan era model.

Quina va ser la raó per la qual va posar el punt final a la seva carrera?

Vaig ser mare amb 25 anys i el món de la moda és molt difícil de compaginar amb la maternitat. Ser mare em va canviar totalment l’escala de valors.

I llavors va descobrir el ioga?

Sí, va ser un enamorament total. És una eina que em va ajudar a fer les paus amb el meu cos i a viure’l d’una altra manera. Vaig començar donant classes a les mares del col·legi del meu fill al menjador de casa.

Què li aporta?

Un lloc en el qual puc cuidar la relació que tinc amb mi mateixa o amb el món. Una forma de respectar el cos com el que és i de cultivar una tranquil·litat perquè vivim en un món on sempre ens posen a prova. Des que faig ioga em caic molt millor i la resta del món també em cau millor.

Per què creu que és així?

El ioga fa que ens cultivem a través de la respiració i que connectem amb un lloc de tranquil·litat. Et tornes més empàtic i et fa sentir més en pau.

Per a vostè el ioga és un estil de vida?

Sí, totalment. Faig ioga tots els dies, però no soc una iogui encara que he passat per moments molt rígids. Jo vario, doncs la meva pràctica també varia.