“L’inici en el món del cant va ser molt incert”

Estava esquiant amb un amic i em vaig trobar amb Catherine Metayer, la directora del cor a l’època. Ens va animar a mi i al meu amic per anar a provar a l’assaig i vam fer-ho, però en aquell moment no vaig enganxar-me al cant.

Llavors, quan es va adonar que volia cantar?

Amb 16 anys vaig anar a fer una estada a la Bretanya. Va ser el primer cop a la vida que vaig fer de sis a vuit hores de cant al dia durant deu dies. Després d’aquell viatge vaig tenir clar que em volia dedicar a la música.

Per a vostè va ser important estar als Petits Cantors?

Molt. Era una família i vaig rebre molta educació. Allà aprens a respectar els altres i a viure amb un grup i t’adones que les teves accions impacten en tot un grup. Tot això no ens va impedir fer ximpleries.

Guarda alguna anècdota d’aquella experiència?

Els concerts que vam fer. L’actuació que vam fer a la seu de l’ONU va ser molt impactant. El recordo com un moment molt emocionant.

Com van ser els seus inicis?

Molt insegurs i també incerts perquè és un ofici en què tenim poquíssima informació aquí, a Andorra.

A què es refereix?

Els estudis de música no són visibles a l’escola, l’únic que hi ha és una mica d’introducció al món de la música, però molt general. No tenia ni idea per on havia de començar.

I com ho va fer?

La Catherine em va ajudar molt, sobretot per ensenyar-me a projectar l’ofici. També guiant-me sobre què havia de fer, quins estudis, amb qui havia de contactar, etc.

Era adolescent, no li va canviar la veu?

Sí, amb 16 anys tenia la veu de pito i la meva veu va ser una mica difícil, llavors no sabia què podia fer ni quines eren les meves capacitats. Tot va ser molt incert i això també va fer que l’inici ho fos.

Què canta?

El que més faig és música barroca i del renaixement, que comprèn entre el 1600 i el 1750. Ara vull fer coses més recents i vaig cap al segle XVI.

Viu de la música?

Ara mateix començo a viure de la música. Considero que la beca que m’atorga Govern ja em permet viure del que m’agrada. Tot i així, viure del tot ho podré fer més endavant perquè ara mateix estic estudiant i no tinc temps per fer concerts tots els caps de setmana. Algun dia vull que sigui així.