“La il·lusió segueix amb força després de tants anys”

Quins records té dels inicis?

Molt bonics i especials. Vam començar amb el meu cosí Dámaso García, d’aquí el nom del grup. En aquells moments vam començar a jugar amb la música i fent-ho entre família. Que d’alguna manera a dia d’avui és el que seguim fent.

Què els motiva a seguir després de tants anys?

La il·lusió pel desconegut i seguir obrint camí. També la passió que tenim per la música i la professió i el que ens provoca. L’altre dia amb el grup parlàvem sobre les següents passes i pensàvem una mica a mitjà termini en el futur. La il·lusió segueix amb més força.

Per què?

Ara som més coneixedors de la realitat de la professió. I a pesar d’això o per això la il·lusió està intacta.

Com està rebent la gent el seu últim disc, ‘La Herida’?

Doncs molt bé, i la veritat és que estem molt contents, tant pel que fa al públic en general com en els concerts i les xarxes socials, que avui en dia semblen bastant importants. Pensem que s’està generant un vincle molt especial entre aquest disc i la gent, i ho estem gaudint molt.

Quant temps porten de gira?

Quasi dos anys amb aquest últim disc i estem molt feliços que això sigui així, perquè vivim en un moment en què la música dura només dues setmanes per la velocitat que té tot. Nosaltres estem gaudint d’un període més llarg.

Creu que ‘La Herida’ és el millor disc de tots el que han fet?

Sí, però sempre hem tingut aquest pensament, crec que correcte. Un, a mesura que avança va acumulant l’experiència a la motxilla i això en general ajuda a fer les coses millor. I també a saber on s’ha de millorar. Però la nostra labor és que el següent sigui millor.

Quina és la cançó que més està agradant?

Va per barris, però sembla que hi ha força unanimitat amb aquella que li dona el títol, La Herida.

Li costa compondre les cançons?

Sí. És una labor que depèn de la cançó. Hi ha cançons que surten molt ràpidament, en un dia les tens, que no són la majoria. I les altres trigues molt més i inclús pots estar anys sense aconseguir acabar una composició.

Com definiria el so actual de la banda?

Una barreja d’estils entre els quals predominen les influències del pop-rock anglosaxó pur i dur i el folklore llatinoamericà. Amb aquesta barreja intentem fer temes propis i crec que estem en el camí d’aconseguir-ho.