Jaime Pallàs, Escriptor amateur
“La història comença amb una desaparició a Caldea”
Tothom el coneix com a Jaime Aragón, el nom artístic. La seva ciutat natal és Saragossa i fa 30 anys que viu al Principat. Dimecres vinent presenta el segon llibre, ‘El Piano Verde de Kioto’, a la biblioteca de Sant Julià de Lòria a les 19.30 hores.
Jaime Pallàs
Per què va decidir escriure ‘El Piano Verde de Kioto’?
Després d’escriure el primer llibre van tenir ganes de seguir escrivint i vaig pensar de fer aquest llibre.
Llavors és un procés que enganxa?
Sí, a mi molt. Vaig gaudir tant escrivint el primer que volia tornar a tenir aquesta sensació. Llavors se’m va ocórrer una idea. Fa uns anys vaig estar al Japó 15 dies amb la dona i una filla i em va encantar.
Una història entre Andorra i el Japó.
La història comença a Caldea amb un matrimoni que hi va a passar el dia. Aquests són representants de joieria, concretament de diamants. L’home acaba desapareixent en el moment que la parella marxa als vestuaris a canviar-se per marxar. Aquesta desaparició els porta per diferents circumstàncies al Japó, on es desenvolupa la segona part del llibre.
El piano és verd per alguna raó?
Sí, però no puc explicar més. Hauràs de llegir el llibre.
Com ha sigut el procés d’escriptura?
Escrivia tots els dies des de la una de la matinada fins a les quatre o les cinc de la matinada. Era el meu moment perquè em quedava sol al saló, ja que la meva dona ja havia marxat a dormir. Vaig tardar un any a escriure el llibre.
Amb quina editorial ha publicat?
He fet el llibre amb Amazon en lloc de fer-lo amb una editorial perquè amb les editorials és tot més complicat. A més, s’emporten un gran percentatge del pressupost del llibre i tu t’acabes quedant amb una part molt petita.
Tenen algun tret distintiu els dos llibres?
Els protagonistes dels meus llibres prenen vida. Quan escric un llibre hi ha una sèrie de personatges que per si sols sembla que em reclamin més espai en el llibre perquè volen ser més protagonistes, mentre que d’altres al contrari sembla que vulguin aparèixer menys.
És un gran lector?
Sí, porto tota la vida llegint, quan era jove ja llegia moltíssim. M’apassiona.
I per què ha començat a escriure tan tard?
Perquè fins fa poc tenia moltes ocupacions, com ara la feina. Quan em vaig jubilar el ritme ja no era el mateix i em vaig poder dedicar a l’escriptura.
Té pensat escriure un tercer llibre?
Sí, un tercer segur. Quan els lectors es llegeixin aquest entendran per què.