“Vull una adopció massiva i descentralitzada de la IA”

Per què va decidir crear una empresa?

Vaig trobar la necessitat d’estandarditzar una mica els serveis d’intel·ligència artificial, i més ara que comença una nova era de tecnologies i eines que poden facilitar la vida de moltes persones. M’he dedicat a la IA des del 2016 i, per apropar-ho més a la gent, el primer pas és crear una empresa.

Com fa la IA més fàcil la vida de la gent?

Imagina’t anar al metge i explicar-li com et trobes. Ell escriu tots els símptomes sense observar-te, però si té una eina com Whisper, per exemple, que el que fa és transcripció d’àudio, el tens prestant-te atenció plena al 100% durant la consulta.

Què recomanaria a altres joves que vulguin emprendre?

Sobretot, que tinguin clar que volen fer-ho, perquè hi ha dies en què penses “tant de bo no ho hagués fet”. I, també, no tenir por de sortir de la zona de confort, ja que hi ets sempre. No tenir por és clau.

Quins reptes ha tingut?

La part de màrqueting i vendes sempre és la que més m’ha costat, perquè soc molt tècnic.

Com ho ha superat?

Amb intel·ligència artificial i formant-me. Has d’estar aprenent cada dia i durant tots els dies, és un aprenentatge constant.

Quin creu que serà el futur de la IA?

A mi m’agradaria una adopció massiva, descentralitzada i democratitzada, que passi a ser una eina que tothom pugui fer servir de forma normal, com el cinturó de seguretat.

En quin moment de la transformació digital ens trobem a Andorra?

Andorra sempre ha destacat per tenir una molt mala transformació digital. Sí que és veritat que els últims anys, tant en l’àmbit privat com en el públic, s’han posat molt les piles. Així i tot, encara es nota que hem sigut els últims a començar.

Què faltaria per estar al nivell d’altres països?

Modernitzar una mica les empreses. Al sector públic i privat, molts processos encara es fan de forma manual-tradicional, i hi ha moltes eines i tecnologies que et poden automatitzar una gran part de la feina.

Fins a quin punt donarem les nostres dades?

Ja les donem, però la gent no n’és conscient. El que més em preocupa a escala personal és que ja estem creuant una barrera, que són les dades biomètriques. Ja passem del que tenim al que som, com pot ser donar l’empremta dactilar o l’iris de l’ull a l’hora de registrar-se a alguna plataforma o fer pagaments.