Demaury Linares, DJ i productor
“M’agradaria tenir el meu estudi per poder fer música”
El seu nom artístic és Tite Linares. Porta dos anys vivint a Andorra. Ha punxat al Thyssen en un parell d’ocasions i també ha tocat a l’Hermitage. Així mateix, va produir l’espai sonor i la música de l’obra @mén, de la Jocand.
Demaury Linares
Quan va tenir el primer contacte amb la música?
Des de molt petit. Cuba és un país molt musical i tothom està vinculat a la música. A més, vinc d’una família en què el meu avi cantava i el meu cosí també, tenia un grup i sempre anava amb ells a tot arreu on tocaven.
I quan va decidir fer el salt?
Amb 19 anys. Al meu país hi havia molt pocs recursos, però vaig poder aconseguir algun material per començar en el món musical. Em vaig adonar que m’encantava aquell món i fer ballar la gent.
I per què va decidir venir a Andorra?
Vaig conèixer l’Havana, la meva dona. Ella estava fent un curs de teatre i ens vam conèixer i ens vam enamorar. Des de llavors, fa dos anys que visc aquí al Principat.
Va fer una sessió per al festival Ull Nu. Com va ser?
Vaig fer una barreja de sons cubans amb música més actual, com latin house, afrobeat i upbeat. Va agradar molt. El més important és com transmets l’energia a la gent.
I com ho fa?
Doncs vaig a passar-m’ho bé, ballo i tinc molt contacte amb la gent. Si el públic veu que gaudeixes i transmets aquesta escalfor, ells també gaudiran amb tu.
Quin estil segueixen les seves sessions?
Barrejo música tradicional cubana i africana amb música electrònica i reggaeton.
I per què fa aquest estil?
És molt important reconèixer d’on vens, mai pots oblidar les teves arrels, perquè si no perds l’essència. Tinc sang cubana, i a Andorra vull transmetre aquest estil a la gent.
Quina diferència hi ha entre Cuba i Andorra en l’àmbit musical?
Aquí l’ambient és més fred i menys animat, i sents la mateixa música pràcticament a tot arreu. A Cuba, la música se sent a tots els carrers i els estils són molt variats.
Quin és el seu objectiu a curt termini?
M’agradaria tenir el meu estudi per poder fer música, ja que també soc productor. M’imagino una sala gran i oberta on es pugui anar a tocar estils diversos i variats.
Com veu el panorama musical aquí?
A Andorra li falta una mica més de desenvolupament pel que fa a expansió. Els músics del país només es coneixen si saps qui són, falta que se’ls reconegui més i que se’n faci difusió. Que tinguin més xarxa, que es vegin més i puguin fer més bolos, sobretot.