“La dificultat de tocar el piano és la coordinació”

Com va ser el seu primer contacte amb la música?

Al parvulari. Feien un projecte d’escoles de música i en vam anar a fer una amb la classe i van veure que tenia facilitat per la música. Llavors em van fer anar a fer unes audicions.

Quan i com va començar a tocar el piano?

Amb 12 anys, de manera autodidacta. Anava tocant amb diversos grups que creàvem amb altres amics.

I per què va triar aquest instrument?

Perquè és el que hi havia a casa. Em va cridar l’atenció i vaig divertir-me fent sons.

Els seus pares estaven vinculats a la música?

No. De fet, als meus pares no els agradava que toqués el piano perquè em deien que estava perdent el temps.

És un dels instruments més difícils de tocar?

Crec que no, cada instrument té la seva dificultat. Segurament instruments on el so no és automàtic és més difícil aconseguir un bon so, com pot ser un instrument de vent. Trobo que la dificultat del piano és la coordinació.

Quines són les seves influències musicals?

Vaig estar molt centrat en el bugui-bugui, que és un estil de blues basat en el piano. Això em va portar al jazz clàssic i a l’stride piano, un altre estil.

En què consisteix?

És un estil que es va desenvolupar a Harlem, a Nova York. En aquella època la gent es reunia al pis d’algú que tenia un piano i hi feien anar un pianista perquè fes l’acompanyament i la melodia, i el pagaven.

És fàcil tocar l’‘stride’ piano?

Gens, és difícil perquè la mà esquerra es va movent constantment i no fas un acompanyament constant.

Amb quins grups d’Andorra toca?

Amb Old School, Manu & The Vodka’s, Messing with the Keys, que és un duet que faig amb l’Àlex Bagaria, i amb The Happy go Lucky.

Com veu el tema musical al país?

En general està bastant malament, no tan sols a Andorra. La Meca d’això són els Estats Units, ja que hi ha moltes més oportunitats. A Nova York i a Califòrnia també hi ha gent molt bona. Hi ha escoles boníssimes i tots lluiten per accedir als locals i poder tocar.

S’haurien de destinar més recursos als músics?

Sí, els comuns fan força programació, que està bé, però a vegades no es valora prou els grups que hi ha al país.