Pablo Carrascosa, Jugador de l’equip nacional de Copa Davis
“La Davis és una de les millors experiències que he tingut”
És un dels membres més joves del grup que va competir a Albània a les ordres de JeanBa Poux. Amb 16 anys és un dels representants de la nova fornada de tennistes andorrans que han enderrocat la porta.
Pablo Carrascosa
Una gran experiència amb l’equip de la Copa Davis.
De les millors que hem tingut mai, tant jo com el Guillem [Davasse, de 15 anys], perquè viatjar en l’àmbit absolut amb l’equip nacional és quelcom molt bonic. Ja ho vaig fer l’any passat, però d’una forma tan intensa com aquesta, a Albània, no ho havia viscut.
Sou un equip tan jove que el més veterà és Èric Cervós.
Sí, i només té 25 anys! Estem molt agraïts per la confiança que ens transmet el JeanBa i tots els nostres entrenadors de la federació, i que hagin apostat per nosaltres. Ens ho prenem com un premi a tot l’esforç que fem i poder tenir el luxe de jugar una eliminatòria de Copa Davis.
En l’àmbit personal també vas extreure bones conclusions.
I tant! Vaig guanyar un partit, contra el rival albanès i això és força positiu. El primer que vaig jugar va ser contra l’islandès i en ser el meu debut en individual vaig començar una mica nerviós i ho vaig pagar al principi. Després em vaig refer una mica i crec que, malgrat la derrota, vaig fer un bon partit.
Parlaves del triomf davant Muedini.
Va ser un partit llarg, de gairebé tres hores, i vaig aconseguir remuntar i guanyar en tres sets (6-4, 3-6 i 3-6). També vaig començar nerviós, però després ho vaig poder revertir i resoldre el partit, tot i patir unes rampes al tercer set.
El mèrit de guanyar després de remuntar.
Em vaig arribar a sorprendre jo mateix, perquè després de perdre el primer set quan l’estava dominant per 1 a 4 em semblava que era com un fracàs. A més, el segon set el vaig començar perdent 2 a 0, però mentalment vaig ser fort i vaig gestionar la situació de la millor manera.
La importància de l’aspecte mental al tennis.
Molta gent, des de fora, potser no n’arriba a ser conscient, però tots els professionals sempre diuen el mateix, que al final el tennis és 80% cap i un 20% el teu talent o la teva manera de jugar. Tothom entrena, tothom sap jugar a tennis i tothom treballa per això i, per tant, la diferència més notable és el fet de com s’afronten les situacions i els moments clau.
Heu estat un equip molt competitiu a Albània.
Estem competint molt bé, sí. I quan arribem a una competició tan xula com la Davis el que volem és serrar les dents, donar el nostre màxim i aconseguir els millors resultats possibles. Ara toca seguir amb els objectius que tenim i a l’agost disputarem la Copa Davis júnior.