María Angélica Dávila, Periodista i escriptora
“Escric sobre abusos sexuals repetitius a la meva família”
Té 56 anys i va néixer a Veneçuela, a la ciutat de Calabozo. Fa quasi tres anys que es va instal·lar a Andorra i està llicenciada en comunicació social. El seu primer llibre, Despertar, el arte de aprender a morir, està disponible a Amazon des d’ahir.
María Angélica Dávila
Per què va decidir escriure el llibre?
Era impossible no escriure’l. Vaig sentir una necessitat imperiosa d’escriure les històries de dolor que he viscut. La natura de la qual estic envoltada a Ordino em va ajudar a obrir-me per poder parlar de tot a la novel·la.
Històries de dolor?
El tema principal del llibre és un trauma ancestral repetitiu a la meva família d’abús sexual. El meu avi va abusar d’una de les seves filles i el meu pare, ara mort, va abusar sexualment de la meva germana gran.
Estimava el seu pare?
Sí, molt, i el segueixo estimant després de la seva mort, ja que va ser víctima d’un trauma. No va saber sanar i tallar el patró ancestral del seu pare.
El justifica, doncs?
No el justifico, simplement entenc el procés del seu trauma, ja que no va tenir eines per a desprogramar-lo. El seu pare abusava físicament amb violència i agressivitat sobre ell.
Com va viure com a germana l’abús sexual de la seva germana?
Som cinc nenes i jo soc la del mig. Mai vaig veure cap abús, ja que passava a les nits. A part d’això vaig haver d’aguantar l’alcoholisme del meu pare i la violència domèstica que tenia sobre la meva mare. Cada vegada que sentia que arribava el pare a casa, tenia molta por i pànic, era horrible.
Què la va ajudar a sanar?
El ioga va ser el començament del meu camí cap a la curació. En aquest moment de pràctica torno a connectar amb el meu espai físic, el meu cos. Em vaig permetre sofrir tot el dolor que havia estat suprimit dins del meu cos.
Ho va passar malament escrivint o va ser un altre procés per sanar?
Al tercer dia d’escriure la part més dolorosa sobre el meu pare em va agafar febre i se’m va emplenar la llengua de llagues blanques. La pell de la cara la tenia plena de grans petits tipus èczema. El meu cos mostrava el que sentia per dins.
El llibre té dues parts.
Sí. En la primera, la història de la meva vida, regna el realisme màgic i el neobarroc llatinoamericà. També el costumisme. La segona part, amb un disseny diferent, és un assaig literari que argumenta la llum de la nova ciència mística i quàntica. Es tracten les experiències místiques de la novel·la.
Què és el que més la va afectar a la vida?
Les relacions amb els homes. No sabia què era l’amor propi. El meu sobrenom a l’escola era que tenia cara de tragèdia.