Txordi Ricart, Escultor
“Fer l’escultura al pi és una manera que torni a néixer”
Va néixer a Bellver de Cerdanya però va viure a Andorra durant 16 anys. L’autodidacte assegura que el seu procés amb la fusta està molt relacionat amb les tècniques de treball de la fusta del Pirineu. Ha esculpit el pi que va fer 250 anys de l’església de la Massana.
Quan va començar amb l’escultura i per quin motiu?
El 1999 arran de buscar motius tallats treballats a la fusta. Em vaig motivar per reproduir-ne un i després de fer-ho se’m va fer el primer encàrrec, un cartell. A partir d’aquí començo la vida professional en la fusta.
Què li va interessar d’aquest món?
En realitat sempre m’havien agradat les arts plàstiques. Ja de petit dibuixava i feia manualitats i als còmics mirava més els dibuixos que el text.
Com s’ha inspirat per fer l’escultura amb l’antic pi?
Se’m va demanar un element que identifiqués els massanencs. Vaig estar pensant però no vaig trobar un element prou contundent.
I doncs?
Vaig estudiar a l’escola de la Massana i vaig pensar en aquest pi, que ha vist passar molts nens de camí a l’escola. Parlar sobre els nens i la infància vaig pensar que era un bon tema.
Haver estudiat allà el va inspirar, llavors?
Sí, exacte. També li vaig trobar el sentit de donar una segona vida al pi centenari de l’església. L’escultura està feta sobre un arbre mort. El fet de donar-li un altre servei amb un element natural és una manera que torni a néixer.
Vol fer arribar un missatge a la resta amb l’obra?
Correcte. Vull crear certa consciència o cridar l’atenció de les generacions futures i intentar remoure la seva sensibilitat i emoció per fer d’aquest un món millor del que estem fent actualment. A nivell de medi ambient. Plasmo la infantesa on hi ha un contacte amb la natura.
Es va intentar recuperar el pi abans de tallar-lo?
Primer van intentar fer una poda de les branques mortes i després se li va fer un tractament a les arrels per intentar nodrir-les i que el pi revifés. Després de veure que no anava a millor i que era molt gran i podia ser un perill, el van talar.
Com ha estat el procés de creació?
Vaig idear els conceptes explicats i després els vaig plasmar amb un paper. Tot seguit vaig enviar l’esbós al comú de la Massana, que són els que m’ho van encarregar. Quan vaig arribar a la zona del que queda de pi vaig adaptar el dibuix al que m’anava sortint.
Quan acabi l’escultura es farà un tractament al pi?
És una conífera i no té la fusta més dura que hi ha però sí molta resina i això el fa bo. Tot i així, està bé que tingui un manteniment i se li aplicarà un producte antifúngic, uva i paràsits. La setmana vinent l’escultura estarà acabada.