Xavier Farré Badia, jubilat
“Els avis del casal m’han ensenyat a apreciar el que tinc”
Andorrà de 65 anys que ha estat des del 2005 al servei de les cases pairals d’Andorra la Vella. Ajudar l’omple i ara vol muntar un taller de manualitats per a persones amb discapacitat. Va ser jugador de bàsquet al Club Andorra.
Per què va decidir accedir al servei de cases pairals?
Primer va ser una necessitat fisiològica, perquè tenia un problema a les articulacions i la feina de fuster era molt física. Vaig voler provar-ho, ja que sempre he tingut molta proximitat amb la gent gran.
Com és?
La persona més important durant la meva infància va ser la meva padrina. No me la mereixia. Era immillorable. Sempre em donava suport amb tot, crec que era la nineta dels seus ulls.
Encara la pot gaudir?
És morta, ja. Va patir Alzheimer, però estic content perquè l’últim dia que em va veure em va reconèixer.
Com ha sigut la seva trajectòria amb els avis?
L’he gaudit molt, i també he tingut un avantatge, i és que al néixer aquí, molta gent em coneixia. Molts em deien “nen” quan vaig començar. Amb el Cristian Asensio, el cap de socials de l’època, vam empatitzar molt bé i de seguida em va delegar molta feina.
Ha viatjat amb els padrins?
Sí, molt. He estat a Praga, Portugal, Tunísia, França, Espanya, i també he fet un creuer.
I com és conèixer món amb gent tan gran?
Està molt bé, però a vegades et trobes amb situacions difícils.
Com quina?
Un dia vam arribar a un lloc i una dona va caure a terra i es va trencar el braç només arribar. També hi ha anècdotes gracioses. A Évora, una ciutat de Portugal, una dona tenia mal a les cervicals i es va treure la samarreta al mig de la plaça perquè li posés crema.
Què és el que més li ha agradat de treballar?
Conèixer la gent, ja que m’agrada molt socialitzar, no callo. Tinc la sort que accepto qualsevol persona, no tinc preferències. Tots som iguals i mereixem el mateix respecte. Tothom és benvingut.
N’ha après moltes coses, d’ells?
El que més m’han ensenyat és a apreciar el que tinc. Molts em parlaven de les necessitats que havien passat en la seva època. I que bona és una llesca de pa sucada amb oli.
Algun consell per al pròxim que assumeixi el càrrec?
Que tingui molta empatia i que es posi a la pell del que té davant. Cal entendre la persona que t’està parlant. Hi ha avis que han passat calamitats i d’altres tenen problemes econòmics i se senten sols.
Molt?
Depèn la persona, però alguns estan molt sols, i busquen suport en els fills.