Rafaela Pareja, Escultora
“Les formes de la natura sempre m’han inspirat i motivat”
L’artista valenciana és un referent internacional en escultura orgànica realitzada amb ceràmica. Des d’avui i fins dimecres, ofereix un curs intensiu sobre aquesta tècnica, organitzat per l’Escola d’Art del Centre Cultural La Llacuna.
Rafaela Pareja
En què consisteix aquesta formació?
Ensenyaré diferents tècniques d’escultura orgànica, amb diversos tipus de motlle.
A qui va adreçada?
Està pensada per a tothom, tingui experiència prèvia o no, ja que es parteix des de zero. En els meus tallers he tingut des de gent que entrava en contacte per primer cop amb aquestes tècniques fins a estudiants que ja en coneixien algunes.
Com definiria l’escultura orgànica?
Podríem dir que és una disciplina escultòrica que està molt influenciada per la natura, i per això hi predominen les formes asimètriques i desiguals.
De quina manera va descobrir aquesta branca?
Sempre m’ha agradat observar els fons marins, el moviment dels núvols... aquest tipus de formes m’han motivat i inspirat molt. A partir d’aquí, vaig anar aprenent de mica en mica, primer gràcies a una ceramista belga, Anima Roos, i després experimentant pel meu compte.
És complicat aprendre aquestes tècniques a les escoles d’art tradicionals?
Bé, als centres d’art sempre aprens procediments més clàssics, que en general no tenen gaire a veure amb el que investigo des de fa uns 15 anys, que és la mescla de porcellana amb paper i altres materials. Això és el que fa possible recrear aquestes formes més orgàniques i properes a la natura.
En aquest tipus d’obres, l’artista pot plasmar tot el que es proposi?
Pràcticament sí. Com passa amb tota l’escultura, tu parteixes d’una idea prèvia i estudies les diferents opcions que tens a l’abast per fer-la realitat. En el cas de l’escultura orgànica, disposes d’un gran avantatge, perquè la barreja que he comentat de porcellana i paper permet crear una estructura molt resistent, però al mateix temps molt manejable.
El creador va dirigint la forma durant el procés.
Exactament, tot i que hi ha diverses tècniques que hi ajuden força, com ara l’ús de motlles interiors. Això no vol dir que hagi estat fàcil arribar fins aquí.
En quin sentit?
Bé, ara em sembla molt senzill tot el que faig, però cal tenir en compte que al darrere hi ha molts anys de feina, d’assaig i error i de peces trencades. Al final, et quedes amb allò que funciona.
La seva especialitat permet crear també obres de grans dimensions?
Sí, tot i que treballar determinades mides és complex. Això no vol dir que no es puguin fer coses espectaculars.