Marcel Fabregat, Compositor i productor
“Una part essencial de tocar en directe és la posada en escena”
Va néixer a Tàrrega i ara treballa entre la seva localitat natal i Barcelona. 38 anys i des dels 18 dedicant-se a la producció. Presentarà ‘Opia’ demà a les 23.10 hores, aproximadament, en la jornada d’En clau de llum, a Encamp.
Com serà la seva actuació a En clau de llum?
És la primera vegada que vinc a actuar a Andorra, en concret a Encamp. L’espectacle agafa la clàssica dance com a referència i comparteixo cartell amb altres artistes i també amics, pot ser molt maco.
Què vol fer arribar als espectadors?
La proposta que porto, que és Opia.
De què tracta?
És un projecte que vaig començar en solitari durant la pandèmia. Parla dels sentiments i les emocions que vaig sentir durant l’època del confinament i ho faig a través de la música.
És instrumental?
Sí, en cap moment hi ha lletra. Cadascú pot agafar la música i interpretar-la a la seva manera. L’instrument principal és el piano. Utilitzo els mateixos instruments en aquesta sessió d’Encamp que els que vaig fer servir a casa perquè en aquell moment eren els que tenia.
Com serà la combinació de llum i música?
M’agrada combinar la part artística amb la llum, l’escenografia i el vestuari. Crec que una part essencial de tocar en directe és la posada en escena. Tenia ganes de cuidar molt aquesta secció i compto amb un il·luminador que és fantàstic, Gerard Feliu.
Fa molts anys que es dedica a la producció?
Uns vint anys, he fet diverses coses. També he tocat amb bandes i músics i he fet composicions de teatre, dansa o audiovisuals. Tinc molta sort de viure del que m’agrada.
Apassionat de la investigació.
Sempre m’ha agradat investigar a través dels sons. Encara que toqui el piano és un instrument que es pot investigar molt i es poden treure sons curiosos. També exploro amb sons naturals.
Quins?
Els ocells i els sons que ens podem trobar arreu, sigui a la natura o a la ciutat.
Quin és el treball més difícil que li han encarregat?
Un treball molt apassionant i que em va portar molta feina va ser quan vam fer les campanades de Maria Cristina de Barcelona per Cap d’Any el 2018.
I el projecte al qual té més estima?
Al meu propi d’Opia. És com aquell pis que tu mateix has creat i has de cuidar cada dia. Li tinc molta estima.
Com veu el panorama musical?
En algunes coses molt bé perquè la indústria evoluciona. Per altra banda, fa por la rapidesa de com avança perquè fa que tu hagis de seguir aquest ritme.