Elna Solans, Fundadora i dissenyadora de D’ARS
“La roba D’ARS és de teixit antic, ‘vintage’ i ‘dead stock’”
Va estudiar moda a l’escola de disseny de Barcelona, especialitzada en creativitat. Llavors va marxar a Nova York a fer pràctiques a Proenza Schouler. Fa un any va crear juntament amb el seu germà, Ot Solans, D’ARS, una marca de roba sostenible.
Elna Solans, Fundadora i dissenyadora de D’ARS
Com neix D’ARS?
El meu germà viu en una masia al Montseny que abans era un hotel rural i amb la covid es va haver de tancar. Llavors vam replantejar el negoci. Em va proposar de fer junts una marca de roba, ja que tinc estudis en moda.
Llavors van enllaçar la casa rural amb la marca?
Sí. D’aquí surt la idea de poder fer l’oficina allà. Paral·lelament, quan acabin les obres i arrenquem amb aquest espai efímer volem que sigui com una residència artística de béns, molt enfocada a la cultura, el cinema i la fotografia.
Com ho faran?
Ens agradaria que poguessin venir artistes per poder-nos nodrir del seu ofici i viceversa. Poder estar calmat a la muntanya, però arribar a la ciutat ràpidament.
Quin és el seu punt de partida?
Hi ha moltes marques de roba i volíem canviar l’enfocament que tenen les altres. Al principi es crea i es fa la roba i nosaltres anem al revés, del que ja està produït creem a partir d’allò.
I els costa trobar teixits?
Sí, aquest és el hàndicap. Trobar les teles costa bastant perquè és un món molt reduït i molt poca gent ho vol, però és la part maca, també. Busquem les teles en fàbriques que han tancat i aquest és el concepte de dead stock, estoc mort.
Quins teixits incorpora la nova col·lecció?
Hi ha teles de tendals, de matalassos antics, lli que va sobrar de fàbriques que van tancar, etc. Tota la roba D’ARS és de teixit antic, vintage i dead stock.
On es produeix la roba?
Tota la producció es fa a Barcelona, Sabadell i l’Hospitalet de Llobregat, és quilòmetre 0.
Com innoven?
Amb el teixit. La moda està molt enfocada a la roba sense gènere, unisex. No ens movem de la sostenibilitat, però al mateix temps seria poc coherent tenir només roba d’home o de dona. El patronatge és molt elaborat, però la silueta és bàsica.
Tothom es pot permetre aquesta roba?
No. Aquí és on entra el punt de l’artesania i la sostenibilitat. La paraula que defineix la marca és consciència perquè quan poses consciència a les coses realment t’adones de tota la feina que hi ha al darrere i de l’esforç.
Com van les vendes?
El primer any ha servit per presentar la marca. Sí que és cert que venem molt de cara al públic, online és més difícil. Aquest cap de setmana estarem a Ordino de 12 a 20 hores a Retoc Restauració.