“L’escena urbana del país ha de creure’s que té identitat pròpia”

Com arriba a l’escena urbana?

A través d’un amic que va començar en el món vaig endinsar-me en la indústria i el setembre del 2022 vaig muntar la meva empresa aquí. Abans, havia estudiat producció audiovisual i mitjans audiovisuals. Vaig començar amb la premissa de donar suport al talent local i crear un nou sector. Veia que la moguda urbana aquí començava a estar molt viva, i vaig anar-hi de cap.

Què són les Ad Battles?

Són les anomenades batalles de rap, les vam organitzar fa cosa d’un any. Des del principi tenim la voluntat de combinar les batalles amb la música en directe, i s’ha d’entendre que la indústria ha crescut al voltant de les batalles. Jo soc algú de fora d’aquest món, però vaig veure molt clar que des d’una organització podíem potenciar estar vinculats amb el jovent i els artistes.

Com s’ha rebut? Les finals van ser a l’Escaldes Urbà.

No m’esperava que la gent estigués tan motivada. Pel que fa a l’administració, trobo superguai que doni suport a aquests tipus de projectes, però també penso que calen més inversió i millors infraestructures. El públic general també ha d’estar més receptiu, entendre-ho i acceptar-ho, nosaltres integrem i no imposem. Andorra és classista, això és una realitat. Sé de gent que els fa vergonya que els vegin anant als esdeveniments.

Per què?

Determinats perfils no volen que se’ls vinculi amb tota aquesta escena. L’underground és contracultura, però va acompanyat de la cultura, no va en la seva contra. Per exemple, un dels objectius des del principi ha sigut el de promoure la llengua, però no ho podem imposar. Andorra és un país d’immigrants i no se’ls ha tractat bé.

Com veu l’escena urbana?

La veig increïble. Tenim al país un contrast cultural molt heavy gràcies a la immigració. Crec molt en el talent i el potencial d’Andorra, però s’ha de ser pacient i entendre que tot ha de ser progressiu i organitzat.

De quins entorns beu?

El que ens ha arribat aquí no és tendència, no ho acostuma a ser. Es fixa molt més en el mercat americà, que és el gran mercat. A Barcelona, per exemple, els referents de la gent són artistes locals que canten sobre problemes de la zona. A Andorra falta que la gent es cregui que tenim identitat pròpia.

Quin objectiu té amb la feina?

Acabar fent una marca local que representi la gent, deixar uns valors, lluitar per arreglar els problemes i preocupar-nos pels interessos de la societat. També professionalitzar més el sector.