David Seijas Vila, Sommelier
“La passió pel vi està per sobre de l’addicció”
Forma part de la història del mític restaurant elBulli. El vi és la seva gran passió i s’hi continua dedicant malgrat que va caure en l’addicció a l’alcohol i ja no se l’empassa quan fa els tasts. Avui en fa un al restaurant Mood a les 18.00 hores.
Quant fa que es dedica al món del vi i per què?
Amb 18 anys vaig començar a estudiar a l’escola d’hostaleria de Girona. I a més amb 20 anys vaig començar com a ajudant a elBulli amb Ferran Adrià. El motiu és molt senzill, vaig néixer en un bar pràcticament perquè els pares en tenien un.
Algú va influir perquè es dediqués a això?
Al meu pare li agradava molt el món del vi i fa molts anys era difícil d’estudiar-ho. Era la seva espina clavada i ell em va animar que indagués en aquest món.
Com ha sigut la seva trajectòria?
El més important són les meves dues etapes a elBulli, la primera com a ajudant del 2000 al 2004. I la segona del 2007 al 2011, que vaig entrar com a cap de sommeliers al restaurant. També he treballat a Londres i Austràlia en diferents establiments.
Què va passar perquè acabés caient en l’addicció a l’alcohol?
Vaig començar amb un consum de diversió i social. De fet, hi ha una pressió social per a qui no beu. I cada cop utilitzava la substància per a més moments de la meva vida. Primer només festa, després també en l’àmbit gastronòmic, després perquè estava molt estressat... Tot servia d’excusa per beure.
Quan va tenir la seva primera crisi?
Amb 31 anys, el 2011. I portava ja molts anys amb un consum molt elevat i diari. Actualment, porto des del 2017 sense consumir ni una gota, set anys quasi.
Quan es va adonar que tenia un problema?
No és d’un dia a l’altre perquè vas veient per on vas. I el problema és quan t’adones que tu no ets el conductor de la teva vida, sinó el copilot.
Hi ha molt tabú amb l’alcoholisme.
El llibre que he fet en part és per això, perquè és un tema tabú, però quan en parles molta gent se sent identificada perquè té un amic o familiar que ho ha patit o ho està patint. El llibre es diu Confessions d’un sommelier.
Va demanar ajuda?
Sí, el primer que has de fer és adonar-te’n tu mateix. Que costa molt. He estat mitjançant un procés de psiquiatria i psicologia.
Segueix de sommelier, molta força de voluntat, oi?
És un cas únic on la passió pel vi està per sobre de l’addicció.
I ara?
El 2017 vaig crear Gallina de Piel Wines. He elaborat vuit vins de vuit regions d’Espanya diferents.