Marianela Frangella, Cantant i professora de cant i tècnica vocal
“Al país queda una mica per professionalitzar el cant”
Fa 18 anys que és al país i té la titulació internacional de cant en vuitè grau, que va obtenir al conservatori a Anglaterra. És professora a l’Acadèmia Relative Music i el 27 de juliol actua a la festa major de Sant Julià de Lòria.
Marianela Frangella
Quan va començar a cantar i per què?
Tenia només dos anys i va ser per la influència de la mare, que també és cantant. El meu avi tenia un grup de folklore a l’Argentina, sempre m’he mogut en una família de músics. Sempre m’ha agradat la música i l’art.
Quin art?
Era molt hiperactiva i a part de cantar he fet teatre, teatre musical, patinatge sobre gel, dansa... Sempre he intentat trobar que és allò que em fa feliç.
Quin és l’estil que més li agrada?
No tinc cap estil concret, m’agrada la música forta que té contingut i alguna cosa per explicar. Per poder-me expressar i sentir-me identificada amb el que transmeto.
Un exemple?
The Final Countdown. M’encanta cantar-la perquè té molta força i molt per explicar.
Quina és la seva trajectòria musical?
Vaig començar amb 15 anys a cantar en un casino a l’Argentina. Després vaig fer càstings per buscar el meu lloc i tenir l’oportunitat que la gent em pogués veure. Em vaig presentar a un càsting d’un programa de televisió i vaig quedar entre els finalistes. Llavors vaig poder gravar un disc amb la discogràfica EMI. Això em va donar la possibilitat de créixer molt i en molt poc temps en l’àmbit artístic.
Quins són els seus referents musicals?
Sincerament en tinc molts, però destacaria Queen, Céline Dion, Aretha Franklin i Joss Stone. A més, m’agraden molts gèneres, el rock, el jazz, el pop...
Quant temps fa que forma part de Soulstorm Band?
Fa sis anys que estem treballant junts i que hem decidit formar aquest projecte.
I com s’hi troba?
Molt a gust. A més de coincidir musicalment en estil i concepte, també coincidim a nivell humà. Som molt amics. Hi ha molta confiança i ens barallem quan toca, però hem aconseguit formar una petita família.
Com es presenta l’estiu?
Tenim quasi tots els caps de setmana plens. Treballem molt fora d’Andorra, però per sort aquest any també molt al país.
Com veu el tema musical al Principat?
Quan vaig arribar no es feia res, era molt difícil sortir a tocar. El concepte de la professionalització era com: jo et deixo el local i tu estigues agraït. Actualment, hi ha moltes més possibilitats per als músics del país. Tot i així, encara queda una mica per professionalitzar la professió.