Alejandro García, Cantant i lletrista
“A partir de certa edat ja no descobreixes res, aprofundeixes”
Lágrimas de Sangre va néixer com a grup fa 21 anys i fa quasi 10 que fan gires per Espanya. El seu nom artístic és Microbio i l’any passat va sortir el seu nou disc, Humo Sapiens. Alejandro García, al centre de la imatge, és el cantant i lletrista de la banda que actua diumenge a la festa major de Canillo.
Alejandro García, Cantant i lletrista
Quan va començar amb la música de forma professional?
El 2015 va ser quan vam començar a guanyar-nos la vida. Es va posar a la venda el nostre primer disc i va ser quan vam iniciar-nos dintre del món de les gires per l’estat espanyol.
I com ha sigut la vostra trajectòria?
Molt similar a la de moltes bandes que treballen del mateix. Al principi vam treure discs més seguits perquè ho necessitàvem pel creixement de la banda. I de mica en mica l’exigència i l’expectativa creix i els treballs es van espaiant una mica més.
Ha estat fàcil crear el grup?
Les bandes són com les parelles, les famílies i els grups d’amics. A vegades la gent canvia d’opinió o de gustos però és el normal.
D’on ve el nom de LDS?
Érem nens petits i no teníem gaire consciència de fins on arribaria el grup. Originàriament vam pensar aquest nom perquè nosaltres pensàvem a fer música compromesa i sensible. I al ser tan emocional pensàvem que la gent ploraria.
Què feu per seguir creant després de tants anys?
A partir de certa edat ja no descobreixes res, aprofundeixes. M’ho va dir un company i aquesta frase em va marcar. Intentem fer millor la música i trobant-li sentit al que fem.
Quin és el concert que recordes amb més estima?
Em va agradar molt el que vam fer al Viña Rock del 2019. Em va semblar un concert molt bonic.
Cap a on voleu anar?
Doncs volem fer música amb bastant de cap i temps. Tenim un disc entre mans que veurà la llum en un futur.
No fa ni un any que va sortir el seu disc Humo Sapiens. Com l’han rebut?
Crec que no està tenint gaire èxit però tampoc el vaig fer amb aquesta intenció. Tracta sobre la proliferació dels venedors de fum que estem tenint en l’actualitat. Està bastant centrat en el rap i és poc ambiciós.
Quants discs ha fet en solitari?
Tres. El primer va ser bastant ambiciós, volia fer un treball ben fet. Els altres dos són menys ambiciosos. Faig la música que m’agrada i per a la gent que li agradi i no em gasto gaires diners a promocionar-la. Està allà perquè la gent la descobreixi.
És comú al vostre grup llençar treballs també en solitari?
Sempre ho hem fet així, inclús la música que fem junts la fem d’aquesta manera. Cada membre del grup va fent pel seu compte i després ens ajuntem i ho posem en comú.