Thomas Pereiro Das, Corredor de curses de muntanya
“Quan corro per la muntanya em sento alliberat”
16 anys. El proper curs farà primer de batxillerat al Lycée Comte de Foix. Quan acabi d’estudiar vol ser enginyer o arquitecte. Va quedar en novena posició als Youth Skyrunning World Champs a Montenegro.
Thomas Pereiro Das
Quan va començar amb les curses de muntanya?
No fa gaire que em dedico a competir amb curses de muntanya, fa uns quatre anys. Abans de competir ja anava a la muntanya amb la família.
La teva família et va influir per competir, doncs?
Quan era més petit anava amb el meu pare i la meva germana a la muntanya. Fèiem pics. I finalment vaig començar a córrer. Més tard vaig trobar un club i ells són els que m’entrenen.
Què t’aporta aquest esport?
Llibertat. Quan vaig a la muntanya noto que es crea una connexió amb la natura i quan corro em sento alliberat. No m’agrada estar tancat a casa. Caminar em va acabar atabalant i vaig preferir córrer.
Quins són els següents objectius?
Millorar amb els temps que he marcat i passar-m’ho bé. El Carles Font és el meu entrenador.
Algun somni per complir?
M’agradaria fer una cursa molt coneguda que es diu UTMB, ja que són unes curses molt mítiques i penso que a tots els corredors els agradaria fer. Aquesta carrera és molt llarga i dura i només acabar-la ja és un mèrit.
Ets molt exigent amb tu mateix?
S’ha de ser exigent perquè quan no fa bon temps, per exemple, també surto a córrer. A vegades no tinc ganes d’anar a entrenar però ho faig per no perdre el ritme ni el nivell. Has de tenir força de voluntat.
Com són els entrenaments que fas?
El Carles em prepara un pla d’entrenament i he d’anar fent tot el que em marca. També depèn de la teva forma física i de com et sents. Actualment estic entrenant sis dies per setmana, només lliuro els dissabtes.
Pròximament tens alguna cursa?
Doncs totes les verticals de la Copa Andorra. I cap a principis de setembre aniré a fer una cursa a Catalunya, a la Vall de Núria. Vull mesurar-me amb els catalans i els espanyols perquè són bastant forts i tinc ganes de fer una trobada.
Has hagut de sacrificar els estudis en alguna ocasió?
No, perquè he tingut la sort dels últims tres anys estar a Font-romeu, on he combinat l’esport amb l’estudi.
La teva família et recolza amb les curses?
Sí, em donen molt suport i estan amb mi. Tinc una germana gran, de 18 anys i també em dona suport amb l’esport que he decidit fer. Sempre que competeixo a Andorra venen a veure’m, m’esperen a la meta.