“No podria estar tancada vuit hores en un mateix lloc”

Sempre hem tingut bestiar. He estat en contacte amb els animals des que vaig néixer. Per part de mare, soc filla de casa Moixó, de Sornàs. La família del meu pare, també de tradició ramadera, té els orígens a Andalusia. Havien tingut cabres i ovelles, i quan van venir a Andorra no van canviar d’ofici. Ara tenim egües.

És l’ajudant de la vaquera de la Massana Rosa Tomàs, a la coma de Setúria, on la vacada de la parròquia passa l’estiu. Quines aptituds cal tenir en aquest ofici?

La més important és la paciència. Molta paciència. La feina comença a les vuit del matí i plego entre les quatre de la tarda i les vuit del vespre, tot i que de vegades pot allargar-se. Com se sol dir, saps quan comences, però no quan acabes.

Fa un mes que fa aquesta feina. Com valora l’experiència?

Ha estat un aprenentatge constant. Tot i que en algun moment pugui ser una feina dura, és molt millor que estar tancat tot el dia en un despatx o una botiga. Per a mi és millor. No podria estar tancada vuit hores en un mateix lloc.

Com és la seva rutina de treball?

Hem de vetllar perquè les vaques estiguin sanes i no prenguin mal. Amb la Rosa, voltem amunt i avall de la vall, caminant i en cotxe, per comprovar que estan bé.

Quina formació té?

Com he dit abans, moltes de les coses que sé d’aquest ofici les vaig aprendre anant amb el meu pare a la muntanya. Com que sempre he volgut ser veterinària, després d’acabar el batxillerat al Lycée vaig cursar a Manresa un grau superior en ramaderia i assistència en sanitat animal, que em servirà per accedir a la universitat. Vull estudiar el doble grau de Veterinària i Ciència i producció animal que ofereix la Universitat de Lleida.

S’ha plantejat prendre el relleu de la Rosa? S’imagina fent aquesta feina en el futur?

El meu camí és ser veterinària, però no se sap mai. Qui sap si d’aquí a uns anys soc la vaquera de la Massana? Aquesta feina és una oportunitat per aprendre nous coneixements. Sempre va bé saber coses noves.

No hi ha gaires joves que es dediquin a aquest ofici.

És una feina dura i vocacional. T’ha d’agradar i, si no ho has viscut de petit, si no has tingut contacte amb els animals, per molt que coneguis la teoria et faltarà l’experiència.

Què diria a un jove que s’hi vulgui dedicar?

Que el més important és fer les coses amb passió.