“El 1968 hi havia poca cultura però muntanyes d’humanitat”

Per què va arribar a Andorra?

Feia de professora a la Seu d’Urgell amb més companys. I l’any següent ens van agafar i ens van fer pujar a Andorra per posar en marxa l’institut espanyol d’ensenyança mitja al carrer Ciutat de Valls.

Ha canviat molt el Principat?

Moltíssim. Quan vaig arribar a Andorra, el 1968, el país era pobret i hi havia poca cultura però hi havia muntanyes i muntanyes d’humanitat. Actualment tot va segons els diners i s’han perdut els valors.

Qui la va formar com a escultora?

Dos grans mestres internacionals catalans. Un va ser el Joan Rebull i l’altre, el Frederic Marès. Eren els millors que vaig poder tenir com a professors. I per aquesta raó la meva escultura és tan clàssica.

Com ha sigut la seva trajectòria?

Quan vaig tenir els fills, vaig deixar l’institut perquè ja no m’interessava. Llavors vaig donar classes a l’escola de Sant Julià fins que vaig acabar. Vaig marxar a viure a la Massana i li vaig demanar a la Dolors Canut de posar en marxa l’escola d’art de la parròquia. Dit i fet.

Com va ser la seva experiència com a directora?

Durant 20 anys vaig mantenir l’escola amb un ambient inigualable. Amb la condició de només donar classes a adults. Vaig tenir molts alumnes, entre ells el Jaume Bartumeu, el Xavier Llovera, el Jordi Llovera i el Joan Roca.

A quin treball dels que ha realitzat li guarda més estima?

Sense cap mena de dubte als passadors de la Massana perquè és explicar part de la història d’aquest país.

Què és el que més li agrada de l’art?

El sentiment de quan veig una escultura i una pintura, m’agafa com un nus i una emoció amb les coses que entenc. No com aquests escultors que fan quatre ferros relligats avui en dia. Per a mi això no és art.

Com va ser viure a l’època de Franco?

No s’estava tan malament. Hi ha més dictadura actualment a Espanya que quan governava aquest home. Mires les notícies avui en dia i són un escàndol. Tot això quan hi havia Franco no passava.

Ha viscut com ha volgut?

De tot el que he arribat a fer amb la feina estic contentíssima. M’ha faltat de vegades tenir més valor per plantar cara a certes coses i que per prudència i por no he fet.

Algun consell per a la gent jove?

Que siguin honrats. I que donin més valor a la part humana.