Manuel González, Primer mexicà jurista a cursar i acabar el màster en dret andorrà
“Tenia clar que volia estudiar dret des que era molt petit”
Mexicà de 42 anys. I pare de família. Llicenciat en dret. També s’ha tret un postgrau en fiscalitat d’Andorra i un màster en dret andorrà. Diu que amb esforç i constància es poden aconseguir els objectius que et proposis.
Quan va arribar a Andorra i per quin motiu?
L’estiu del 2017. En un primer moment vam venir per visitar els nostres amics que viuen aquí. Però la meva dona ja havia viscut a Andorra i vam tornar a visitar el Principat per intentar quedar-nos a viure.
Per quina raó va estudiar dret?
Vaig tenir clar que volia estudiar dret des que era molt petit. Saber les regles del joc i la normativa bàsica em permet anar desenvolupant-me al llarg de la vida. També m’agrada l’exposició d’idees i de criteris al públic. El desconeixement de la llei no t’eximeix del seu compliment.
Ha pogut compaginar els estudis amb la feina?
Més que poder, he hagut de fer-ho i això és part de l’esforç i el compromís que he tingut per treure’m els estudis. És un projecte professional i personal i he compaginat la necessitat de parlar d’uns certs límits amb la feina a l’administració.
Han estat uns estudis difícils?
És una carrera que implica actualització i llegir molt i a més, es complica quan la llengua nativa no és la teva.
I com ho ha fet per estudiar amb català?
He hagut d’anar a classes de llengua catalana per aprendre-la i familiaritzar-m’hi. El català és un idioma molt enriquidor i que m’agrada molt. Té alguna part en comú amb el castellà però també inclou les seves peculiaritats.
Se sent ben acollit en l’àmbit laboral?
Sí, molt ben acollit. Evidentment pel fet de ser mexicà i extracomunitari he de fer un doble esforç perquè de vegades tenim costums diferents de les persones andorranes. A la feina he hagut de demostrar que tinc competències i que puc ser útil.
I social?
Quan estudies a la universitat del país on t’acullen és més fàcil fer l’arrelament i que la gent socialment t’acabi acceptant.
Vol acabar dedicant-se a l’advocacia?
Ara mateix estic bé a l’administració i vull seguir aportant en aquest sector.
Quines oportunitats li ha ofert Andorra?
Doncs moltes. Aquí m’he tret els estudis i també hi visc. A més, he format una família perquè aquí ha nascut el meu primer i únic fill, de moment.
Creu que és un país per a tothom?
No, i no s’ha d’agafar com una cosa dolenta. Les persones que vinguin han de complir amb la integració del català i el tarannà de les persones.