Pepe Font de Mora, Director de la fundació Foto Colectania
“M’agraden les fotografies que tenen una doble lectura”
Ha creat la seva llibreria Railowsky a València i ha fundat Foto Colectania a Barcelona. Comissaria la mostra ‘Dissenys habitats’ d’Helena Almeida i Chema Madoz, que es pot veure fins a l’octubre a l’Espai Caldes.
Pepe Font de Mora
Quin és el tret característic de Chema Madoz i Helena Almeida?
Fan un tipus de fotografia construïda, és a dir, no és una fotografia de carrer que troben la imatge sinó que la imaginen i la construeixen.
Quan va començar amb la fotografia i per quin motiu?
L’any 1985 vaig muntar una llibreria especialitzada en tema d’imatge, arts i fotografia. I a més tenia una galeria. Va ser una il·lusió que continua 40 anys després, es diu llibreria Railowsky i és a València.
Quan veu una fotografia, què és en el que més es fixa?
M’agraden molt les fotografies que tenen una doble lectura, és a dir, que a part de l’impacte puguis descobrir un doble sentit o bé descobrir coses dintre de les imatges. M’agraden les imatges en les quals es fan composicions de composicions.
Com va accedir al càrrec?
Treballava a la llibreria de València. Ens vam conèixer amb el president, Mario Rotllan, i vam decidir crear junts aquesta col·lecció que és Foto Colectania, la col·lecció de fotografia portuguesa i espanyola. Em va proposar de venir a Barcelona i des del 2002 soc el director i fundador.
Quina és la seva feina?
La meva feina és molt diversa perquè tenim molts col·laboradors, des de patrocinadors a entitats públiques. Combino molt la part de gestió i organització d’equips.
Com ha sigut la seva trajectòria?
Primer vaig crear la llibreria que va sorgir del meu màster en fotografia i com a llibreter i galerista vaig aprofundir en el tema de la fotografia relacionant-me molt amb els fotògrafs. Tot seguit amb Foto Colectania.
Li agrada fer fotografies?
Molt. Però soc molt conscient del que són els bons fotògrafs i els no tan bons. Disparo per fer il·lustracions però no tinc tanta creativitat com d’altres, s’ha de saber diferenciar.
Cap a on va la fotografia actualment?
Des de l’era digital hi ha hagut un canvi brutal. Abans hi havia professionals de la fotografia i ara tothom és fotògraf perquè tothom té una càmera a sobre.
Com és fer de jurat d’un concurs de fotografia?
És diferent triar un treball de fotografia que una trajectòria. Al premi nacional de fotografia el debat és més genèric sobre l’obra en conjunt d’uns autors. És important que el jurat vagi amb una idea i sigui flexible.
Referents?
Robert Frank, que va canviar la trajectòria fotogràfica, Ramón Masats i Cristina de Middel.