El repte del volcà

Per al visitant el repte del volcà és fer el trekking més dur dels que ofereix el parc natural de l’illa de Fogo, una de la desena de l’arxipèlag que conforma Cap Verd. Seria allò que en diem un problema al primer món. Per als que hi viuen el repte és molt més complex, el de conviure amb la seva amenaça. Fa només deu anys de la seva darrera erupció, que es va saldar sortosament sense danys personals, però que sí que es va endur un parell de nuclis habitats a la seva falda. La gent hi ha tornat –el sentiment de pertinença– i alguns exploten petits negocis de lloguer d’habitacions. Una fórmula que ens permet passar un parell de dies envoltants d’un paisatge lunar, amb les formes capricioses deixades per la lava i, pel cantó logístic, encarar el gran trekking –òbviament el qualificatiu és per als de l’estat físic mediocre– sortint a peu del nostre allotjament. Aconsellable fer-ho quan encara no ha sortit el sol per evitar les hores de més calor. I de calor en fa tot l’any, en el període més fresc (el nostre hivern) el termòmetre pot arribar als 25 graus.

El volcà de Fogo frega els 2.900 metres, però el nostre trekking només ha de salvar un desnivell de 1.000. La ruta la fem acompanyats per un guia local per directrius del parc. El camí és dur, però espectacular, i a poc a poc els estats físics mediocres també arriben al punt on s’observa el fons del cràter. Aquí es pot donar per acabada la pujada i desfer la ruta, però una de les experiències del trekking requereix continuar més amunt per baixar el cim per la cara que ens permetrà lliscar per la sorra volcànica, com si estiguéssim descendint d’una gran duna. Els més intrèpids ho fan corrent; els més prudents (o maldestres) ho fan a poc a poc i sempre clavant primer el taló! El repte s’ha complert, és l’hora de dinar i als que els agrada el vi poden regar-lo amb una ampolla d’un d’autòcton; perquè també se’n fa en terra volcànica.

Fogo té un petit aeroport, però també s’hi arriba via ferri des de Santiago, l’illa més gran de l’arxipèlag i que acull la capital del país. Un viatge difícil per als que es maregen –la tripulació et rep amb una bossa de plàtic d’obsequi–. Però abans de prendre la Biodramina per al viatge de retorn no es pot deixar de visitar Sao Felipe, la ciutat més gran de l’illa i que es recorre en un matí, i provar de banyar-se en una de les seves platges de sorra negra.