Un balcó a l’Atlàntic

Des de l’interior del sud de Pontevedra i en ruta cap a l’oceà, parada en un mirador. Un balcó on en una clara jornada de sol, tota una sort a Galícia, apareix Oia. Un poble de la comarca del Baixo Miño, molt més extens en territori i natura que la concorreguda Baiona, on es pot passar un dia de visita cultural, gaudir de bona gastronomia i anar a la platja. El bon temps convida a passejar pels carrers estrets del barri de l’Arrabal entre cruceiros, petites places i construccions típiques tradicionals reaprofitades com a allotjaments per als visitants i segones residències de vacances. En la caminada és fàcil coincidir amb esforçats pelegrins que van completant el camí de Sant Jaume.

De sortida del nucli antic sobresurt el campanar de Santa Maria la Real, un monestir amb vista a l’Atlàntic obert al públic després d’anys d’abandonament. Una etapa que s’anuncia que ha arribat al final perquè la propietat projecta recuperar-lo com a complex hoteler. Costa imaginar els edificis restaurats i lluents per la decadència i deixadesa que acumulen. Portes tapiades, sostres ensorrats, herbes que han conquerit les parets, animals que pasturen pel que durant segles eren hortes i dependències dels monjos i un gran claustre que sobreviu amb els murs coberts de verd. El conjunt arquitectònic del segle XII obeeix a l’austeritat de l’orde del Cister que l’ocupava i només ha resistit en bon estat l’església que es va convertir en temple parroquial quan els religiosos van ser expulsats per la desamortització eclesiàstica després de 700 anys, i va passar a mans privades. Abans havia estat el focus de desenvolupament econòmic per l’activitat que van generar els monjos per a tota la zona. Conreu de vinyes, que es considera l’origen dels actuals vins de denominació Ries Baixes, o cria de cavalls en llibertat que encara es fa.

El monestir va fer a més funcions de fortalesa defensiva contra els saquejos pirates i les invasions per mar amb els monjos en primera línia de la lluita. Dels últims i més tristos usos, el de presó durant la guerra civil espanyola i centre de reclusió durant la repressió franquista, queden testimonis pels dibuixos i missatges que els presos van escriure a les parets.

Un dinar amb marisc, arròs de peix i filloas són ideals per gaudir la cuina gallega abans de fer una estona de platja o un bany a les Pozas de Loureza.