Abstregui’s... si pot

Cracòvia és el nostre camp base i, com a ciutat de mida mitjana que és, permet moure’s més enllà de les seves fronteres si s’hi va una setmana. Zakopane crida l’atenció a qualsevol aficionat a les destinacions de natura. Un poble de muntanya enclavat als peus de la serralada dels Tatras, frontera entre Polònia i Eslovàquia. Epicentre del turisme hivernal i dels esports de neu ja abans que la Segona Guerra Mundial trenqués el país i amb molta tradició muntanyenca. És una excursió d’un dia més que accessible des de Cracòvia perquè hi ha connexió en transport públic (bus i tren) i perquè el trajecte no ha de durar més que un parell d’hores i mitja. Però és un dissabte de juliol i hem optat per l’opció carretera. Així que la primera conseqüència és que el trajecte dura més de l’esperat. I és un preludi de la quantitat de gent que ens trobarem en un poble que sí, també és víctima de la massificació. El centre del poble és una concentració de comerços i restauració enfocats al turista. I l’avinguda principal desemboca a l’estació d’un tren cremallera que ens du fins a una zona més elevada que és un gran mercat a l’aire lliure amb molta opció de gust dubtable que no és patrimoni polonès i una decepció si es pensa que el trajecte ens aproparà a un entorn més verge. Ja a les acaballes del bulevard de paradetes s’arriba al punt d’arribada d’un telecadira i comença a albirar-se la possibilitat d’allunyar-se del soroll. El cert és que si ens abstraiem del que tenim a l’esquena, les vistes (les de la fotografia) valen la pena. Però hi ha qui disfruta d’aquest bullici. A més, hi ha alternatives de lleure per al turisme familiar tipus parc d’atraccions o de relax, com piscines termals. I si es busca apropar-se més a la muntanya, encara que sigui per la via ràpida, hi ha un telefèric a uns pocs quilòmetres de l’estació d’arribada del tren i l’autobús que arriba fins al cim Kasprowy, des d’on es poden fer caminades.

Zakopane poble també té altres coses a veure. L’arquitectura de fusta és un dels seus senyals d’identitat (estil Zakopane li diuen) i objecte d’un museu. Apartada de l’eix de botigues, hi ha una de les edificacions més representatives per ser la més antiga, la capella de Nostra Senyora de Czestochowa, que té al costat el cementiri recomanat al requadre.

Però vaja, no busquin un poble de conte, si és que encara existeixen.