A Chernomorets, ‘rivedo te’

Vam arribar entusiastes –una amiga i jo– a Sofia, la capital del país. Estat exsocialista amb aroma soviètic sense haver format part de l’URSS. Avui, Bulgària és el membre de la Unió Europea amb un PIB per càpita més baix. La recepcionista de l’hotel –amable i de caràcter aperturista, europeu– ens va recomanar visitar quatre punts clau de la ciutat abans de marxar cap al nostre destí principal. Un d’aquests punts era el Mercat de les Dones. Anar-hi –i entrar-hi– no va ser el millor començament: un grapat de carrers bruts amb parades d’alimentació i rostres greus, acabats.

Vam saldar el tomb a Sofia ràpidament (el centre té la seva gràcia, un contrast) abans d’agafar un tren nocturn fins a Burgàs, la quarta ciutat del país quant a població i el punt des d’on havíem d’agafar un autobús que ens portés a Chernomorets, el poble dels amfitrions. El viatge ferroviari el duem marcat: sis hores de nit en un vagó llardós (segona classe turista). T’adaptes, és clar, i acabes dormint en un seient que no hauries tocat unes hores abans. A Burgàs vam respirar. L’autobús fins a Chernomorets sortia des de la mateixa estació de tren. Mitja hora de trajecte. La Sabina i el seu home ens esperaven a l’hotel que regenten, el Sunset Art. L’allotjament és el típic de platja: auster, reposat, bufó. Tots dos el gestionen amb solvència. L’hotel va estar ple els cinc dies que vam dormir-hi.

Chernomorets ens va oferir una altra atmosfera búlgara. Turisme de costa: famílies, grups de joves, banys al mar, ballaruca al beach club, una calorada important (tan a prop de Grècia...). El poble es troba a la costa del Mar Negre (d’un blau fosquíssim, de lluny). L’ambient que s’hi respira és tranquil, de relaxació. Comparativament, el canvi de moneda és molt afavoridor: pots passar-hi una setmana a ritme estàndard sense patir per la butxaca. La platja central no és la millor (com passa habitualment), cal escapar-se als afores del nucli per trobar espais amb poca gent i una aigua quietíssima. És recomanable arribar a la punta del petit cap de roca que entra al Mar Negre per la banda nord del poble. Pel que fa al menjar, el més cèlebre és la bànitsa (una pasta farcida de formatge fresc) i l’ayran (iogurt líquid). Els búlgars també són grans consumidors de la tahina d’avellana. Si es vol sortir de ‘Cherno’, el millor és visitar l’afavorit Sozòpol i comprar-hi figues confitades.