El monestir de Noravank

Armènia es va convertir en el primer país a adoptar el cristianisme com a religió oficial l’any 301. És per això que el país fronterer entre Europa i Àsia es troba replet de representacions cristianes, en totes les seves formes. Les més característiques són els monestirs, que daten de l’època medieval.

Al sud-est de la capital, Erevan, es troba el monestir de Noravank, un dels més particulars del país, ja que des d’inicis de segle es troba inscrit a la llista de la Unesco com a patrimoni de la humanitat.

El monestir es va construir al segle XIII i en aquell moment es va convertir en un important lloc de culte i de trobada entre armenis i perses. La primera construcció només comptava amb una església, una torre de vigilància i una sèrie d’edificis per acollir els monjos que vivien allà. Actualment, s’hi erigeixen dues esglésies; la de Sant Joan el Precursor, amb la capella de Sant Gregori adjunta, i la de la Santa Mare de Déu. A l’entrada també hi ha un petit museu on es mostra l’obra de Momik, l’arquitecte del monestir.

El lloc sagrat està aixecat sobre un turó, però per arribar-hi cal travessar l’interior d’un canyó. La imatge del temple rodejat de grans muntanyes rocoses d’un color vermellós és fascinant. Durant l’època hivernal hom pot gaudir de les muntanyes nevades. El monestir és un dels llocs preferits pels armenis per casar-se. Si teniu la sort de visitar-lo durant un casament, veureu com els nuvis alliberen coloms blancs que representen la unió i la pau.

L’església de Sant Joan el Precursor es troba a l’esquerra del conjunt eclesiàstic, i compta amb les ruïnes de l’antiga església fundadora del monestir, dels segles IX-X, la qual fou destruïda per un terratrèmol. L’església sols s’il·lumina amb les espelmes que ofereixen els fidels i els petits rajos de llum que penetren a través de les finestretes i la porta d’entrada. Al nord de l’església s’hi troba la capella de Sant Gregori, on està enterrada la família Orbelian, una dinastia noble que va ajudar econòmicament en la construcció del monestir.

L’església de la Santa Mare de Déu es caracteritza per tenir unes escales molt estretes, i sense barana, a la façana. A través d’aquestes, es pot accedir al segon pis de l’edifici on es troba una campana penjant de la cúpula i un altar. La resta de l’espai és buit i les parets de pedra i les seves columnes et transporten a un conte medieval.