Factoria pesquera romana

Convé matinar per fer la visita al jaciment de Baelo Claudia, a Cadis. Altrament, et pot atrapar una de les cues quilomètriques que es formen a l’estiu en la sinuosa i estreta carretera que dona accés a la cala de Bolonia. Un racó de la costa a prop del poble de Tarifa fins on volen arribar centenars de turistes atrets per una platja gairebé salvatge de quatre quilòmetres protegida entre penya-segats de la urbanització i la massificació. L’enclavament pertany al Parc Natural de l’Estret i a mig camí de la baixada es desvien els interessats pel conjunt arqueològic que està considerat una de les millors representacions de l’urbanisme d’una ciutat romana.

El recorregut comença en un edifici amb espai museístic per exhibir peces recuperades de les excavacions, maquetes, recreacions de la població i un audiovisual explicatiu. El passeig lliure pel recinte històric, sota un sol implacable, dona pas a l’espai molt ben conservat amb necròpolis, aqüeductes, muralles, portes, temples, fòrum, mercat, teatre, o termes. I en la ruta pel decomanus, l’eix que vertebra la ciutat, trepitjant l’enllosat original per on caminaven els habitants del poblat fa dos mil anys es pot gaudir de les vistes privilegiades que tenien els romans. Perquè la sortida estratègica a l’Atlàntic i ser el port des del qual s’embarcava cap a l’Àfrica van portar riquesa i esplendor a Baelo Claudia.

La pesca i el seu comerç van ser la font de recursos que va disparar l’economia, sobretot la de tonyina. Els arqueòlegs han tret a la llum un barri al sud, el més proper al mar, amb una trentena de factories per fer conserves en salaó. Desenes de grans piletes encadenades on es manipulava el peix i s’elaborava la salsa garum, una delicatessen de la gastronomia romana. Els productes es venien per tot l’imperi com acrediten les àmfores trobades arreu i ara equips de científics investiguen amb les restes biològiques trobades com feien la maceració i amb quins ingredients per reproduir aquelles receptes.

Un sisme submarí s’apunta com inici del declivi de Baelo Claudia, que va ser abandonada l’any 700. El llegat resisteix al costat de banyistes, algun xiringuito i emmarcada per un altre tresor natural de l’indret, la duna de Bolonia. Un mur de sorra de 30 metres alimentat pels vents de l’Estret que avança cap al bosc de pi pinyoner. Els gaditans recomanen pujar-la abans de sucumbir a la bona cuina de la zona.