Dunes banyades pel Bàltic

Ni una illa, ni una península. A la punta més oriental de Lituània, una petita franja anomenada Curlàndia –amb un nom que convida a anar-hi com si fos un parc d’atraccions– connecta com un pont entre dos trossos de terra i, també, dos països. Un istme es diferencia d’una illa i d’una península perquè no es desprèn per cap dels seus extrems de la terra i és banyada pel mar. A la riba més sorrenca pel Bàltic, i a la més rocosa pel llac que du el nom de la zona.

Curlàndia és un istme de poc més de 100 quilòmetres que té una peculiaritat: la meitat pertany a Lituània i l’altra meitat, a l’única regió de Rússia que no fa frontera amb el país: Kaliningrad. Per arribar des de Lituània l’única via és a través del ferri, que passa cada vint minuts al dia des de la ciutat de Klaipeda –recomanable fer nit allà– i costa vint euros l’anada i la tornada si s’hi va amb cotxe, independentment de la xifra de passatgers. El preu que més mal fa pagar són els 30 euros per entrar amb cotxe, que dista molt dels cinc només per a les motos. Tot i això, el cotxe és el més còmode per moure’s dins de l’istme. Curlàndia és una zona força verge, ja que gairebé unes tres quartes parts del seu territori estan formades per boscos de pins, mentre que una quarta part la formen dunes. Tan sols un 5% del seu territori està urbanitzat i a penes hi ha quatre pobles. La principal atracció a l’istme són les seves dunes, en especial dues: les dunes mortes o grises i la de Parnidis, fronterera amb Kaliningrad, ambdues amb unes vistes excepcionals al Bàltic. La història local explica que les dunes, com si fossin organismes vius, migraven al llarg de tot l’istme i, cap al segle XVII, les masses inestables de sorra van emigrar cap al llac i van enterrar les poblacions pesqueres. Amb el pas del temps, els residents van col·locar crestes protectores del mar i les dunes van quedar “mortes”.

L’altra duna, la de Parnidis, guarda bellesa perquè permet caminar-hi, però s’ha d’anar únicament per allà, ja que és el límit lituà. Un bosc frondós és la terra de ningú que separa els dos països, i a la zona més alta de la duna hi ha un rellotge de sorra. L’accés és senzill i gratuït, a diferència de les mortes, que costen cinc euros. L’istme és un lloc molt turístic i un s’ha de mentalitzar que no serà barat, però val la pena. Recomano entrar a les aigües del Bàltic –només apte per a valents.