Immens, icònic i molt ‘pop’

Gairebé presidint el centre de Londres, Hyde Park és probablement un dels llocs més icònics de la capital anglesa, a banda del Big Ben, el Tower Bridge o Picadilly Circus. Un parc inacabable, de 145 hectàrees –més de dos quilòmetres–, i que, fins i tot, té camps de futbol, pistes de tennis i carrils bici. Un món a part i una visita d’obligat compliment si ets un amant de les postals icòniques londinenques i t’agrada impregnar-te de la mística que desprèn. També pel vessant, això ja és molt personal, més pop de la localització. Pop en l’accepció del terme com allò popular i en l’artística i musical, ja que per Hyde Park, sobretot, a les dècades màgiques dels seixanta i setanta hi van desfilar per oferir concerts bandes com The Rolling Stones –any 1969 i amb les darreres alenades d’aquella revolta cultural coneguda com Swinging London–, Pink Floyd o Queen. A més, el parc va acollir la prova de triatló als Jocs Olímpics de Londres del 2012 o la prova de natació en aigües obertes.

Més enllà dels records i les petjades de la història, Hyde Park ofereix un grapat de possibilitats. És el més gran dels quatre parcs reals, que formen una cadena des del Palau de Kensington fins al Palau de Buckingham, i cada racó dona per gaudir, assaborir i afartar-te de caminar. Per accedir-hi hi ha fins a quatre parades de metro a prop: Hyde Park Corner i Knightsbridge de la línia de Piccadilly o si estàs viatjant per la Central Line, les parades de Queensway, Lancaster Gate o Marble Arch –va ser el nostre cas i també és a tocar del parc– són altres bones opcions. A Hyde Park es poden trobar, igualment, dos llacs, el conegut com a Long Water i el Serpentine, on es troba la font memorial a la princesa Diana de Gal·les, inaugurada fa 20 anys, set després de la mort de Lady Di a París. Allà, sobretot amb altes temperatures, la gent aprofita per a remullar-se els peus, comprar alguna cosa per matar la gana en un dels quioscos i rumiar de llogar una cadira per descansar. El preu? Six pounds, més de set euros, provoca que et faci la sensació que, potser, no estàs tan cansat i que els articles de luxe no estan a l’abast de tothom. Amb la prohibició dels preus d’unes cadires no valia la pena arriscar-se a preguntar per una de les típiques barquetes per passejar pel llac i gaudir dels arbres, aus i fauna des d’una altra perspectiva igualment privilegiada.