Arròs, anells, artistes

Londres és una ciutat magnífica, completíssima. Una urbs que pot disputar-li el títol de “centre del món” a Nova York sense témer una derrota claríssima. Londres produeix (mostres d’art de primer ordre, per exemple), respira (clima suau i grans parcs ben repartits) i concentra (cultures a dojo). És una ciutat indiscutiblement gran, però amb una bona planificació es pot apamar força bé en una setmana i escaig. Avui, però, tancarem el focus sobre una de les zones històriques més estimulants: l’East End London (que inclou Whitechapel, Shoredicht, Old Street...).

El millor per endinsar-se a l’East End London és baixar a l’estació de metro de Whitechapel (amb un bon marge de temps es pot cremar una estona a la prestigiosa galeria d’art homònima) i dirigir-se a la part més baixa de Brick Lane, el carrer que reuneix més activitat. Caminant Brick Lane amunt un s’adona que el paisatge urbà industrial i multicultural és el de l’imaginari americà. Londres, de fet, és la capital europea més americana (lògicament), amb Berlín en segona posició.

Arriben, ara, les parades fonamentals. La primera és el museu d’una parella gai d’artistes sensacional: The Gilbert & George Centre. En Gilbert i en George es van conèixer a la universitat i des de llavors no s’han separat. Vesteixen sempre de forma elegant (corbata, americana, sabates...) i el seu treball sempre és col·laboratiu (dos creadors-un artista). Dediquen idees i esforços al collage, la fotografia, la performance, etc. Es presenten com a votants conservadors, però volen que l’art sigui absolutament democràtic (un dels seus lemes més coneguts és “Art For All”). L’entrada al museu és gratuïta, és clar. L’espai és bufó i el que un s’hi trobarà serà sempre sorprenent, rabiós, irònic.

També cal aturar-se a Rajmahal Sweets per omplir l’estómac amb samosses picants de verdures i pollastre. Continuarem Brick Lane lentament per arribar al nucli de l’East End, a la cruïlla de Hanbury Street. Aquí la millor opció és passejar i explorar els voltants: botigues vintage amb bon estoc (anells de tota mena), paradetes de menjar asiàtic, una botiga de Rough Trade (referència musical), murs amb grafits i un petit parc per reposar (Allen Gardens). En Gilbert i en George diuen que el centre del món és aquí: a ells no els cal sortir perquè hi arriba tothom: catalans, jueus, bengalís...