Una agradable sorpresa

La vida sempre dona sorpreses, i quan un va de viatge, en moltes ocasions també. Si arribes a Eibar, al País Basc, per l’autopista a la falda d’una vall, penses que és una ciutat industrial més, i que hi trobaràs poques coses, per no dir-ne cap amb encant. Però estarà molt equivocat i serà tot el contrari, i és que més enllà del que és la zona industrial (la ciutat és famosa per la seva indústria del ferro, especialment armamentística des de fa anys i ara diversificada, per exemple, en la fabricació de bicicletes BH), la localitat compta amb diversos punts amb encant que val la pena conèixer quan un hi passa el dia.

Començant per la plaça Unzaga, on hi ha la seu de l’ajuntament de la localitat, i que acostuma a ser també punt de celebració dels eibarresos i eibarreses. Per conèixer la tradició de la ciutat no pot faltar tampoc una visita a l’Armagintzaren Museoa, el museu de la indústria armamentística d’Eibar des del segle XIV, i veure com ha anat evolucionant fins a diversificar-se també en la producció en molts altres sectors com les bicicletes, les motos o fins i tot màquines de cosir. Per últim, també paga la pena deixar-se caure pel Frontón Astelena, un dels més importants del País Vasc amb una capacitat de més de 1.200 espectadors, i que està considerat com la catedral de la pilota basca.

A nivell patrimonial hi ha també visites imprescindibles, la primera és l’església de San Andrés, construïda al segle XV i que es troba al bell mig de la ciutat, o també l’església d’Azitain, ja sortint d’Eibar, però sobretot no pot fallar la visita a Arrate, una mica més allunyat de la ciutat. Habitual final d’etapa de la Itzulia (Volta al País Basc), i santuari per als habitants d’Eibar en honor a la seva patrona, la Verge d’Arrate.

I si a algú li agrada el futbol, la visita a Ipurua és un “must”, que diuen els joves. Estadi petit i amb encant, on encara es respira l’aroma del futbol de veritat i no del negoci en què s’ha convertit l’esport rei. Olor d’entrepà de cansalada, puro (a fora del camp, aixo sí), trobades prèvies de la gent per donar suport al seu equip en mig d’aquell sentiment de pertinença al territori cada cop més allunyat en un futbol dominat pels turistes i la globalització. En definitiva, acabar una visita a Eibar amb un partit a Ipurua pot fer reconciliar a més d’un que s’hagi desencantat del futbol, i paga ben bé la pena.