Marta Domènech, Enginyera forestal
“Tenim boscos estressats, fora del seu confort”
Es mira els boscos com un joier observa el diamant: indagant tots els detalls. Aquesta atenció ofereix certeses sobre l’estat de la vegetació: evolució, riscos. Va participar, dijous, en una taula rodona sobre incendis de sisena generació.
Quina particularitat tenen els incendis de sisena generació?
Són incendis que, a més de superar qualsevol capacitat d’extinció, creen la seva pròpia atmosfera i tenen un funcionament termodinàmic encara molt desconegut. Són violents perquè el foc avança a una gran velocitat i generen molta energia. Que se’ls anomeni de sisena generació, però, no vol dir que hi hagi un ordre correlatiu, numèric, d’incendis.
Quines causes els provoquen?
El canvi climàtic i l’abandonament de les zones rurals. Se sap que la temperatura, globalment, ha augmentat. Cada regió, però, ha notat un increment diferent. Aquí, el patró és molt clar. Les sequeres són més extremes. I això fa que augmenti el risc d’incendis perquè hi ha més combustible disponible, que és la vegetació, tot allò que pot cremar. L’abandonament de les zones rurals tampoc hi ajuda. Any rere any, tenim més superfície de bosc, cada cop més densa. Això fa que sigui més fàcil que el combustible cremi.
Andorra ha patit ja algun incendi de sisena generació?
No, no n’hi ha hagut cap al país. Andorra no ha patit cap gran incendi. Els pitjors han estat els de Sispony, el 1984, que va afectar setanta hectàrees, i el de Ransol, que va cremar cent hectàrees el 1973. Aquest historial, però, no ens ha de fer descartar que pugui declarar-se un incendi de sisena generació. Són incendis que recorren moltes hectàrees i som un país petit que no està separat dels boscos de l’entorn.
Per evitar incendis és fonamental la gestió forestal. Quines són les accions principals?
L’acció principal és disminuir la càrrega de combustible. Aclarir, per entendre’ns. Això, però, s’ha de fer tenint en compte la biodiversitat i les funcions ecosistèmiques del bosc. En aquelles zones més vulnerables de patir grans danys –àrees amb urbanitzacions o pobles envoltats de bosc– també és determinant augmentar la distància entre els arbres i la població, crear espais de protecció.
És suficient la gestió que es fa actualment?
És escassa encara perquè és costosa i falten accessos. Amb els recursos actuals, la gestió que es pot dur a terme és poca.
Quina és la qualitat de la massa forestal andorrana?
Els boscos andorrans estan estressats. A diferència de les zones costaneres, on els arbres estan acostumats a patir estrès hídric, la vegetació dels nostres boscos pateix més la sequera. Si els boscos d’Andorra ja estaven fora del seu confort abans d’aquests episodis, ara encara ho estan més. I les prediccions sobre el canvi climàtic indiquen que no deixaran d’estar-ho.