Yannis Herrera,  Assistent a la direcció d'escena.

“Com a assistent a la direcció d’escena he d’estar al 200%”

Andorrà. Va estudiar antropologia social i cultural a la Universitat de Barcelona i va cursar un màster en direcció d’escena. Ho va posar en pràctica a Adriana Lecouvreur de Francesco Cilea, amb direcció d’escena de David McVicar, la seva primera òpera.

Yannis Herrera

Yannis Herrera

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Per què va decidir especialitzar-se en direcció d’escena?

Vaig fer només un any de teatre perquè em vaig adonar que m’atreia més la música. L’òpera sumava les dues coses i sentia que com a artista em podia expressar millor des de la direcció d’escena.

I com van ser les pràctiques que va fer a les produccions?

Em va costar molt aconseguir fer pràctiques, en aquest aspecte hi ha molt poca xarxa per a la gent que volem començar en el món de l’òpera. Van anar molt bé allà on vaig estar, vaig començar fent una petita producció a Andorra amb l’associació lírica del país a Sant Julià.

Com va ser la primera experiència com a assistent de direcció?

Va ser una reposició i em va anar molt bé. Era una òpera del 1902 i la producció es va estrenar el 2010 i es va anar fent a diferents teatres, a l’òpera de Nova York, a la de Viena, a Madrid i després va estar a Barcelona. Com ja s’havia fet, el material era una proposta feta.

I la segona? L’actual.

Està sent una experiència molt interessant perquè la producció que estic fent, Lady Macbeth de Mtsensk de Dimitri Xostakóvitx, em van trucar perquè l’assistent que estava contractat va haver de renunciar i em van dir si volia fer la substitució. Amb el temps hem vist com la proposta del director Àlex Ollé ha anat prenent forma. Està sent un repte molt interessant i una mica estressant.

Com és la seva feina?

És un treball on has d’estar al 200% perquè has de supervisar moltíssims aspectes. És una feina molt minuciosa i s’ha de tenir tot sota control. L’assistent és el que recull tot el que es va creant durant els assajos perquè així en quedi constància.

Què és el que més li agrada?

Molts aspectes, però em fascina el fet que de 400 pàgines de paper amb una partitura escrita es pugui aixecar en un mes l’espectacle sencer. També m’agrada poder estar cada dia amb una sala d’assajos i escoltar les veus dels cantants. Em sembla fascinant i d’un virtuosisme absolut que hi hagi gent que emeti aquests sons preciosos de dins seu.

Cap a on vol anar en un futur?

La idea seria poder ser director d’escena i fer les meves pròpies produccions, és l’ambició més llunyana que tinc. És al màxim que puc aspirar. No sé si m’hi portarà la vida o no però de moment estic molt content amb el que faig.

Pròximament té algun projecte?

Properament estaré a La Traviata de Giuseppe Verdi amb la direcció de David McVicar.

tracking