“Seria un somni poder jugar a la selecció absoluta”

Segons al Mundial. Satisfets?

Sí, molt. Teníem l’objectiu d’accedir al Mundial A i arribant a la final ho vam aconseguir. En aquestes tres setmanes de preparació l’equip va fer un gran pas endavant dins i fora de la pista, i vam treure totes les coses bones de cada jugador.

Van prioritzar a més l’aspecte grupal.

Des de l’inici ho vam tenir clar, volíem tenir un estil de joc col·lectiu i no pas individualista.

Queda una espineta clavada per haver perdut la final?

Sí, va ser una llàstima no poder aixecar la copa i guanyar el Mundial B, però després fent una reflexió de la competició vam veure que l’equip va fer un pas endavant i s’havien aconseguit els objectius plantejats.

Ja porta uns anys a les seleccions de base.

És un orgull poder defensar els colors d’Andorra i estic molt content de poder participar en aquestes competicions.

A més com a capità. Quin és el seu paper?

És un honor ser el capità d’aquesta selecció. D’ençà que se’m va escollir, vaig tenir el pensament d’ajudar l’equip i cada company, i la federació si era necessari. He anat parlant amb tots els jugadors per veure quines necessitats hi havia i anar millorant i creant cohesió entre nosaltres.

El següent pas és l’absoluta?

Sí, la idea inicial és poder arribar perquè és un equip en què tots hem somiat a arribar-hi. L’any passat ja vaig fer alguns entrenaments amb ells i seria un somni poder jugar a l’absoluta i defensar Andorra en competicions absolutes els propers anys.

L’absoluta ha fet un bon paper. L’hoquei està en un bon moment?

Sí, són un molt bon equip. Hem d’aprofitar que tenim aquest nivell al país.

Com va començar?

Als sis anys. A l’escola ho fèiem com a extraescolar però sense patinar, però a mi també m’agradava patinar. Vaig preguntar si al país es feia hoquei patins i quan vaig començar ja me’n vaig enamorar.

Ha hagut de fer sacrificis?

Al final és un esport minoritari, hi juga poca gent i els companys i jo hem de fer esforços si vols jugar, i més a la selecció. Marxes a viure fora i entrenes moltes hores durant la setmana o sacrifiques hores de son, però si t’agrada l’esport, el teu desig és entrenar i millorar, i al final tots els sacrificis que fas paguen la pena.

Quin és el seu objectiu de futur?

Ara jugo al Manresa perquè estudio allà i m’encantaria arribar a l’OK Lliga, la millor del món.