“L’escriptura és una teràpia i la meva meditació”

Què suposa per a vostè haver guanyat el Fiter i Rossell?

Primer va suposar una sorpresa perquè no m’ho esperava i després un gran honor, n’estic molt orgullosa, la veritat. Vaig estar dos anys per escriure la novel·la i després la vaig deixar en un calaix uns mesos perquè no sabia què faria amb ella.

I per què va fer el pas finalment?

D’ençà que escric sabia que existia aquest premi i cada tardor estava present per veure qui es presentava i qui guanyava. Vaig decidir fer-ho perquè ja tenia un distanciament suficient amb la novel·la, ja no era tan meva.

De què tracta ‘Aleteig’?

De la Clara. És una dona que té 45 anys que surt d’una lluita contra una malaltia greu com és el càncer de mama i fa temps que té la sensació de viure amb l’ombra de la mort que la persegueix. I viu per inèrcia, l’empenyen principalment els seus dos fills i la vocació que té per la seva feina de docent. Fins que recupera un amor del passat i això la reconnecta amb els anys de joventut, on tenia projectes.

I s’ha basat en algú en concret?

No, és ficció. Però sempre construeixo els personatges de forma que normalment tots tenen alguna coseta meva. La Clara té coses meves i els seus fills coses dels meus fills.

Vol fer arribar algun missatge amb el llibre?

Que és un llibre contemporani tot i que és un va i ve entre el passat i el present. És una història ambientada en l’Andorra d’avui en dia, però a través d’aquest personatge que torna a fer una mirada cap al passat i cap a les seves arrels. Retrobem una mica l’Andorra d’abans de la Constitució, de quan els coprínceps tenien representants, els veguers.

I per quin motiu va començar a escriure?

Sempre he sigut una gran lectora i m’ha agradat llegir. Després de molts anys intentant escriure em vaig inscriure a classes online de l’Escola d’escriptura de l’Ateneu de Barcelona, que em va ajudar moltíssim. També, que vaig tenir professors fantàstics.

Què significa per a vostè escriure?

Doncs és una teràpia i sens dubte la meva meditació. Vaig començar perquè sabia que em venien uns anys complicats en l’àmbit professional i familiar i em vaig aferrar a l’escriptura perquè fos la meva vàlvula d’escapament i puc dir que m’ha funcionat.

Té algun llibre en camí?

Sí, no deixo mai d’escriure. Tinc unes 50 pàgines escrites d’un tercer projecte però sense cap mena d’ambició.