Claudio Ramires, pintor

“M’agrada molt pintar la figura humana, és una atracció natural”

Va néixer al sud del Brasil, on resideix actualment. Sempre ha desenvolupat la tasca autoral, a la qual es dedica de ple des del 2021. Divendres passat va inaugurar l’exposició Livre Labirinto, que es podrà visitar fins al 28 d’octubre al hall de l’Hotel Roc Blanc.

Claudio Ramires

Claudio Ramires

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Com ha sigut la seva trajectòria en l’àmbit laboral?

Sempre he mantingut el taller a casa i he participat en exposicions, però fa tres anys que em dedico només al meu treball autoral.

Ha fet moltes exposicions?

Sí, principalment en els últims dos anys, que m’hi he pogut dedicar més. N’he fet aquí al país i a París, Lisboa, Estats Units, Brasil i Alemanya.

En què consisteix l’exposició de ‘Livre Labirinto’?

Es tracta d’un retall aleatori que faig d’arquetips mitològics i hi poso certa lent poètica a sobre reinterpretant-ne algunes coses i humanitzant més els arquetips. Per fer-ho, utilitzo com a models persones amb les quals tinc una estreta relació, com per exemple la meva filla o els amics. Són persones que m’inspiren.

Per què va posar aquest nom a l’exposició?

Perquè no m’aturo en una narrativa exacta de la mitologia. Barrejo centaures amb minotaures i meduses. Hi ha una lliure retallada d’arquetips que utilitzo per parlar de l’ànima i l’esperit humà.

Quin missatge vol fer arribar als espectadors?

El qüestionament, perquè les preguntes són més importants que les respostes. Si comencem a fer-nos qüestionaments a prop de la nostra condició és quan podem canviar-la i, si no, podem buscar solucions als problemes.

Quin és el seu tret d’identitat en les obres?

Dins del meu propi procés, tinc una pràctica que té certa poesia, perquè faig una interacció indirecta entre la taca de la pintura i la línia del dibuix. Ho faig perquè els dibuixos emergeixin de dins de la pintura per una tècnica pròpia que realment és molt peculiar, símbols amb significats no intencionals.

Com són els seus dibuixos?

Abans de començar el treball final sempre faig molts dibuixos. Amb la pintura no dibuixo al llenç, l’ataco directament amb els pinzells construint-lo amb taques i masses de color. Soc un colorista molt dedicat, fins i tot els grisos els produeixo. I el negre no l’utilitzo mai.

Per què?

Perquè no el veig a la natura. El faig servir molt poc en punts molts específics de la pintura, però mai en la construcció dels grisos i l’atmosfera.

Té algun projecte futur?

Sí, tinc una sèrie que pretenc reprendre, que són les persones que donen vida als espais, com per exemple els treballadors. M’agrada molt pintar la figura humana, és una atracció natural que tinc.

tracking